Cova-dolmen de la Quarantena II

Va ser descoberta per Esteve Martínez i la família Pàramo l'any 1999. Seguidament es donà a conèixer a la comunitat científica, s'excavà i es restaurà el corredor, el túmul i el terraplè frontal. També es redreçà un menhir de gneis, d'aspecte antropomorf, que es trobà tombat vora l'entrada i que probablement servia per senyalitzar la tomba.
 
Les ceràmiques recuperades de l'interior de la cova van documentar un ús funerari d'aquesta cova més enllà del neolític. Un fragment d'una possible urna indica la utilització del megàlit com a tomba durant l'Edat del Bronze final (a l'entorn del 1000 aC) i les ceràmiques medievals i modernes podrien indicar un ús més recent com a refugi de pastors.