Camí de Ronda a la platja de Sant Pol

Flag

L’enfrontament del mar amb la terra.

Aprofitem aquest antic camí de ronda de control de les poblacions costaneres entre els s. XIX i XX, convertit avui en camí d’accés a les cales, de passeig i contemplació d’un meravellós litoral. (GR-92)

Començarem a sobre el port marítim on tindrem la primera i única perspectiva de Sant Feliu amb el Fortim amatent, posterior Caseta de Salvament de Nàufrags (1897) i actual annex del Museu d’Història. De seguit, per un camí ben arranjat, escales amunt, escales avall, anirem passant diferents miradors (Peixateres i Triadores), entre els penya-segats i la urbanització.

Arribem a un sortint de roca, on es troba Cala Molí. Aquí hi ha la possibilitat de fer una ‘‘via ferrada’’ ben equipada, vorejant els penya-segats que envolten la cala.

En un tres i no res, el camí passa a ser forestal, entrant al sector sota protecció d’Espai d’Interès Natural, anomenat Paratge de la Volta de l’Ametller.

Travessem una bonica pineda litoral de pi pinyer amb sotabosc d'alzinar als torrents i, de brolla a les parts més eixutes. Excepcionalment vora l'encantadora cala Ametller hi trobem murtra i l’estepa crispa.

Al límit del bosc, els granits arriben arran d’aigua en forma de penya-segats o paquets rocosos. Al mar, els esculls sobresurten per l'aigua. Aquesta, cristal·lina i no massa profunda, deixa entreveure un hipnòtic paisatge subaquàtic.

Arribem al punt més alt, el mirador de les Mestresses al costat de la Punta del Cap de Mort. Les vistes ens ajuden a tenir una idea d’aquest modelat del litoral. Penya-segats, esculls i coves creen composicions de postal. Veiem la Platja de Sant Pol. Sembla que ja hi som, però tot just hem fet mig camí.

Baixem i anem fent incursions arran d'aigua, per poder tenir diferents perspectives de les vistes anteriors. Tornem a passar per un sector urbanitzat, amb el camí novament arreglat entre les cases i la línia de costa, però no per això menys bonic. Un seguit de petites cales, estretes i encaixonades entre les roques i alzines, com la dels Mussols, del Peix, des Cranc o del Maset, entre d’altres, ens aniran convidant a aturar-nos i fer un banyet, practicar l’esnorkel  o gaudir de la seva tranquil·litat i contundent bellesa.

Sense adonar-nos, després d’algun altre mirador i de passar el túnel amb el seu mirador petri, on els arbres són bonsais naturals, arribarem a la platja de Sant Pol. Ara, la Casa Estrada ens estimula novament els sentits, després de tanta natura ‘‘salvatge’’.