Einleitung
Enfilem l'última pujada de la costa de Sant Pere abans d'arribar al poble. L'ambient frescal afavoreix aquesta avellanosa (foto). La dificultat de conrear el terreny ha permès el seu desenvolupament.
Els avellaners, de manera natural, ocupen la transició entre el bosc de ribera i els roures. Normalment per sobre dels freixes i per sota dels roures.
L'ésser humà ha afavorit aquesta espècie. No acostuma a tenir un tronc únic sinó molts rebrots de soca, prims i que no arriben als 5 m. Se'n fan bastons un cop secs, la fusta és flexible i també es fa servir per cistells, rodells dels bots i per cremar, ja que és un bon combustible. La fulla té forma de cor, lleugerament pilosa, i les avellanes maduren cap a l'octubre. Es poden collir de terra, als rosegadors del bosc els encanten. La infusió de fulles es fa servir per baixar la febre i aplicades en compreses sobre ferides fan de cicatritzant.
Si escolteu, podeu sentir l'invisible cucut, repicar del picot garser o el groc oriol (només a l'estiu). Ah, i també el cant del rossinyol als vespres de l'estiu.
Les heures i l'herba fetgera cobreixen el sòl. Les ortigues surten on hi ha el terreny més moll.
No hi trobeu un rostre dibuixat a les molses de la font?