De Riudecols a les Irles i tornar

Flag

De granit i alzines

Iniciem la ruta des del Poble de Riudecols que travessem de resquitllada pel costat de la Font dels Canalots i els rentadors, i de seguida anem pujant per una pista forestal sense gaire dificultat. Durant la pujada ens acompanyen els cultius abandonats en èpoques passades i podrem veure boscos en diferent estat de maduració. No podem deixar d’anomenar les alzines sureres que en un esquitx apareixen força a l’inici. Mentre seguim pujant, entrem ja en un bosc d’alzines més madur resseguint el senderó que ens anirà portant al punt més alt de la ruta.

L’agricultura es la base econòmica tradicional de Riudecols, destaca el seu oli amb DO Tarragona i DO Siurana, també l’Avellana de Reus i el vi, tot i així bona part del territori es improductiu i això es fa palès durant tot el recorregut, ocupat pel bosc o la garriga. Cal dir que el 1849 Madoz hi esmenta dos molins d’oli, tres de farina i una fàbrica d’aiguardent. S'hi criaven, a més, ramats de llana i de porcs.

Des de l’alçada ja podem veure el poble de les Irles en una petita Vall. Coronant la carena, l’explotació minera de Puig Marí on els materials del Paleozoic són extrets impactant la vista.

Perdem alçada ràpidament per un senderó en terreny de sauló (més sorrenc) i afloraments de granit fins arribar a l’antiga nacional. Passem pel costat mateix d’una imponent construcció ara en perill d’enderroc, el Mas de la Coixa, vestigi també d'èpoques millors per a la vida del camp. Creuem la carretera pel pas subterrani i arribem a les Irles, un bonic poblet que travessarem per sortir cap a un caminet que més endavant es fa pista, i tot resseguint propers la Riera de Riudecols, entre camps d'avellanersen actiu, arribarem de nou a l'inici de la sortida.