Ruta del Ter a peu (10/10)

Flag

A les envistes del Montgrí

Arribem als últims quilòmetres del riu Ter gaudint del paisatge suau que ens acompanyarà aquest darrer tram. Després de recórrer 200 quilòmetres al costat d’aquest riu tant “treballador”, assistim a la seva desembocadura al Mediterrani, gaudint també de l’imponent massís del Montgrí.

La Gola del Ter és la desembocadura actual del riu Ter al municipi de Torroella de Montgrí. Al nord hi deixa la platja de la Pletera, continuació de la platja de l'Estartit i, al sud, la de la Fonollera. Els petits deltes del Ter i del Daró, tot i que en menor mesura, són els responsables de la continuïtat de platges arenoses que van des de l'Estartit fins a arribar al terme de Begur. L'aportació de sediments i els temporals de llevant feien acumular-los a la platja, i els vents de tramuntana, formaven dunes mòbils, fixades el segle XIX. Des de la construcció dels pantans de Sau i Susqueda, a mitjans del segle XX, s'ha reduït l'aportació de sediments. 

Antigament el riu desembocava en tres punts de la costa. A més del de la Gola, n'hi havia un entre l'Escala i Sant Martí d'Empúries i l'altre a prop de l'Estartit, en el que es denomina avui Ter Vell. Entre aquest i l'actual desembocadura hi ha una sèrie de llacunes litorals. El curs més al nord fou tallat vers el 1302, prop de Canet de la Tallada, per unes obres fetes pel comte d'Empúries Ponç Hug IV, essent fruit de plet amb el rei Jaume el Just, senyor de Torroella. Això no obstant, unes riuades el 1311 trencaren les motes i el riu recobrà el braç en direcció nord-est. El Ter restà diversos segles amb dues desembocadures, el Ter Vell i la Gola, deixant una illa deltaica entremig. Per tal d'aprofitar aquesta illa per a l'agricultura fou tallat el braç nord el segle XVIII. 

Pel que fa a la flora i fauna del voltant es tracta d'ecosistemes de bosc de ribera i comunitats halòfiles (salicornars, tamarigars, i jonqueres). Els darrers anys, la introducció de plantes d'espècies al·lòctones (invasores), com Cortaderia selloana o Carpobrotus edulis, ha estat objecte d'estudis per tal de limitar-ne la proliferació en aquest espai natural.