Torrefeta i Florejacs

Flag

Castells i cereals

Torrefeta i Florejacs és un municipi situat entre la part central i el nord-oest de la comarca de la Segarra, amb part del terme al límit amb l’Urgell i la Noguera. Al nord de la comarca, ocupa també el curiós enclavament de les Cases de la Serra, separat pel terme de Sanaüja i limítrof amb la Noguera i el Solsonès. L’actual terme, territorialment força dispers i esquitxat de petits nuclis de població, és el resultat de la unió dels antics municipis de Torrefeta i Florejacs l’any 1972, anomenat durant més de vint anys Torrefló i Torreflor, adoptant el nom actual a partir del 1994. Mentre la part entre el nord i l’oest del terme toca amb el de Sanaüja, a la mateixa Segarra, els límits amb Oliola, Cabanabona i Vilanova de l’Aguda, de la Noguera, i el d’Ossó de Sió, de l’Urgell, les franges que van cap el sud i l’est, arriben a tocar amb el límits del de Cervera i Sant Ramon respectivament, creant extensions territorials complexes.

La població del municipi és força dispersa a partir dels nuclis tradicionals de Torrefeta, Florejacs (que donen nom al municipi), Palou, Castellmeià, les Cases de la Serra, Granollers, el Far, Riber, Sedó, el Llor, Bellveí, Gra, Sant Martí de la Morana, la Morana i Selvanera, a més del despoblat de les Sitges, agrupant, malgrat tot aquest reguitzell de nuclis, uns 590 habitants (2018).

El medi físic i el paisatge són caracteritzats per un clima continental poc plujós i secaner, formant un mosaic estepari trencat insistentment per una multitud de camps de cererals, més planer, encara que sempre lleugerament ondulat, a la part de migjorn i llevant, i formant ja alguna vall més marcada a la part nord. I mentre a la part sud i en gran part del terme les migrades escorrenties són tributàries del Sió, el principal curs d’aigua que en travessa una petita franja, a la part nord ja baixen clarament cap a la vall del Llobregós. Part del terme forma part de l’àrea estepària d’interès natural de les Valls del Sió i Llobregós. Tot i el clima sec, en un racó a prop del petit nucli de Granollers, hi ha l’existència d’uns petits patamolls d’aigua de surgència.

El municipi és d’economia clarament agrícola, centrada majoritàriament en el cultiu del cereal, tot i que també hi trobem ametllers i olivers. La vinya, antany de certa importància, va pràcticament desaparèixer del tot. No obstant el pes del primer sector, els serveis també ocupen una part creixent de la seva població. La mà d’obra industrial està pràcticament tota ocupada als importants municipis veïns o propers de Guissona, Cervera, Agramunt i Tàrrega.

El principal llegat patrimonial del municipi són els seus castells medievals, destacant els de Florejacs, les Sitges i Castellmeià, i la conservació d’algunes de les antigues fesomies de viles closes dels seus nuclis, característica extensiva a la resta de la comarca de la Segarra, destacant les dels nuclis de Florejacs i Torrefeta.

El esdeveniments festius més importants són les festes majors de cadascun de la gran multitud de nuclis de la zona, festes amb gran caràcter comunitari. També destaca la Fira de la Carbassa de Sedó, que se celebra el primer diumenge d’octubre.