Voltant la Clota i la Desfeta

Flag

Per fer sense presses

Comencem al sector de Cal Vidu, sota l’ombra de roures i alzines, anem seguint la riera de Begues direcció Les Planes. Abans però, sota el Mas Glaçat,  trobem el forn de calç amb el seu nom.

Arribem a les vinyes del Mas Les Planes, la vegetació canvia, més oberta i sense tants arbres ens permet començar a veure més enllà.  Comencem a vorejar La Desfeta per una camí de formigó que passa al costat d’un cobert de tir, ara en desús. Aprofitem per aturar-nos. Les visuals van del cim de la Mola a St. Llorenç i l’Obac fins al delta del Llobregat. El Castell d’Eramprunyà i Sant Miquel, ja es deixen veure sobre els cingles vermells de Bruguers.

El bosc de pins ha desaparegut i domina la vegetació arbustiva pròpia d’alzinar. Seguim la pista amb la opció d’arribar fins l’Ermita i Castell. Travessem un tram dominat pel cirerer d’arboç. Al damunt veiem la torre de guaita del cim de la Desfeta. Tot seguit, un corriol de pujada ens porta cap el coll de la Clota.

El corriol comença entre pins i arbustiva d’alzinar, per anar passant a vegetació de garriga on el garric o cuscó, és l’espècie dominant. Els pins, de nou,  han quedat esparsos, causa d’algun incendi. Pel corriol, als mesos de maig-juny podeu trobar orquídies piramidals.

Farem un tomb per la plana de Mas Trabal, veurem com la vegetació va fent desaparèixer la nostra empremta. Masos abandonats de fa més com la Clota o menys com  Mas Trabal o encara menys com les Casetes de Can Roure, es veuen envaïts per un exèrcit verd.  Arribant a Mas Trabal, al costat esquerra de l’era, encara hi trobem el pou amb aigua. 

Les barraques de vinya, abundants a aquest sector, les runes dels masos, els arbres com els lledoners i les figueres, les petites feixes sota el mas ara de fenàs i carços i els camps de la vall. Tot acompanyat de silenci trencat pels sons de la natura, ens transporta a altres escenaris del nostre poble.

Travessem la plana emmarcada pels puigs propers com La Clota, La Desfeta, Les Agulles (el més alt, 550 m) i Puig Castellar. Pujarem el puig de La Clota direcció Mas Glaçat. Observeu quant diferent és la vegetació al tram de pujada que de baixada, tot i ser un bosc de pins a ambdós casos. De pujada, el bosc es troba en un estadi jove, amb sotabosc poc dens de fenassos, romanins i altres arbusts no massa alts. Després el sotabosc es fa molt present, impenetrable, amb espècies d’alzinar, roures i alzines joves treuen el cap, les enfiladisses pugen pels troncs dels arbres. Tot plegat, símptoma de la transformació de pineda a alzinar. La seva orientació nord ajuda molt en aquest procés. 

Passem pel costat de Mas Glaçat, també amagat sota la vegetació que vol recuperar el seu domini i baixarem  de nou  al costat de la riera de Begues per tornar al punt d’inici.