Introduction
Som a la feixa llarga de Can Torres, sota el turó dels Rossos. Com heu vist pujant, i veureu més d'ara endavant, és un lloc intervingut per l'home.
Fixeu-vos en els roures que us envolten i en totes les alzines que aneu veient. Us heu adonat que no tenen un tronc principal, sinó dos o tres?
Aquest bosc original d'alzines i roures, allà on no es tallava per plantar-hi conreus d'oliveres, ametllers, cereals o vinyes, s'aprofitava per obtenir-ne llenya i carbó.
Els arbres es tallaven per forçar-los a rebrotar i tenir una soca amb dos, tres o quatre tanys o rebrots. Aquests es tallaven alternadament, quan la mida era bona, per portar-los a les carboneres i fer-ne carbó. Funcionaven fins al primer terç del s. XX.
Les carboneres eren dalt la muntanya i el carbó es baixava amb animals de càrrega (mules o matxos) al poble. Calia un camí de bast, preparat pel pas dels animals. Per això heu vist punts on el camí està repenjat sobre un mur de pedra i més endavant veureu una bonica rampa.
D'aquí endavant augmenten els marges i les feixes. Un cop abandonats els conreus, la vegetació arbustiva domina amb llentiscles, gatoses, càdecs i romanís; i alhora van sortint nous peus d'alzina, fins i tot hem vist alguna olivera.
A la vostra dreta, s'obren finestres al Mont-rodon (618 m), ple d'alzines i roures a la part alta.