Introduction
Al llarg de la riera de Sant Medir, anem trobant una vegetació diferent dels boscos de la serra. Són majoritàriament arbres caducifolis, de caràcter centreeuropeu que a la tardor, dibuixen una bonica franja de color groc al llarg del seu recorregut. A part dels plàtans d’ombra i pollancres, plantats pels pagesos; a part dels roures que acompanyen l’alzinar en aquests ambients humits i frescals, hi ha tot un seguit de vegetació característica d’aquests ambients. Al costat de l’aigua, els gatells (Salix cinerea) i, a sota, la Cua de cavall grossa recorda un neteja biberons, i al seu costat els carexs sp. en forma de cintes. Entre l’aigua i l’alzinar, barrejats amb els arbres que dèiem anteriorment, podem trobar altres arbres propis d’aquest ambient: freixes, àlbers (hi ha un grupet, pocs metres més endavant a l’esquerra), pollancres i algun om que encara no ha estat afectat per la grafiosi. Pel mig d'aquests arbres, el saüc és un arbust força present. Trobareu també, als racons més ombrívols l’avellanosa amb falgueres (un exemple molt bonic al caminet que va del camí principal fins a Sant Adjutori i el forn). L’avellaner està acompanyat d’una nova falguera diferent de les que hem vist a l’alzinar. Es tracta del polístic setífer.