Descripción
L’ermita de Sant Jaume, rep el seu nom en honor al pelegrí Sant Jaume. Perquè diuen que aquest hi va descansar en una cova, que hi ha al costat de l’Ermita, a l'altura de la ciutat de Lleida.
Es troba al sud del municipi, situada en una de les primeres terrasses a la banda esquerra del riu Segre, a l'entrada del barranc que porta el mateix nom, poc abans d'unir-se el Segre-Cinca amb l'Ebre.
El seu entorn és interessant. Està envoltada per explotació agrícola i minera Als seus peus i a la vora de la zona de l'aiguabarreig, creix un dels boscos de ribera més importants i madurs de Catalunya. Gaudeix de vistes on es pot apreciar la confluència del Segre i el Cinca.
L'edifici es pot datar a finals del s. XVII si ens fixem en l'arquet barroc del campanar. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb dos cossos diferenciats. La zona més antiga és la corresponent a la nau, a la qual se li va afegir l'absis quadrat, en el s. XVIII. Les parets són de maçoneria arrebossada amb carreus ben treballats a les cantonades. A la façana hi ha una porta d'arc de mig punt, una finestra en forma d'espitllera i una finestra de doble esqueixada. Està rematada per un campanar de cadireta. Des del 2016 llueix nova coberta. La nau està dividida en tres trams. A l'interior, els murs estan arrebossats i el presbiteri està decorat amb pintures de Sant Antoni, Sant Andreu, la Sagrada Forma i una al·legoria de Sant Jaume el Major formada per una creu amb carabasses de pelegrí, una espasa i un barret.
A una banda hi ha una sitja, que podria ser d'època medieval. Allí a la vora hi ha una capella troglodítica, bastida aprofitant una balma, que podria ser anterior a la capella de Sant Jaume, és la Cova de Sant Jaume. Aquest indret es podria relacionar amb un camí de Sant Jaume que pugés per l'Ebre i el Segre fins a trobar el camí de Saragossa, desviant-se per la Granja d'Escarp i Massalcoreig.
Una mica més endins del barranc de Sant Jaume, és una balma amb un conjunt de pintures i gravats, que són patrimoni de la humanitat. Es conserven vuit figures individualitzades corresponen a 5 bitriangulars, un bitriangular incís, un gravat radial i un motiu indeterminat, d'estil esquemàtic. La tècnica utilitzada és de traç simple, excepte en el cas del bitriangular incís i el gravat radial, en què la tècnica és d'incisió. Els colors són vermell, vermell castany i castany-vermellós. La presència de bitriangulars horitzontals, gairebé inexistents en altres conjunts, converteix aquestes pintures en un element singular.
