Presentación
Aiguabarreig, fruita i història
La Granja d’Escarp és un petit municipi de 38,5 km², de la província de Lleida, situat al sud-oest de la comarca del Segrià, a la frontera amb l'Aragó i a la confluència dels rius Cinca i Segre.
El poble i cap de municipi de la Granja d’Escarp, s’assenta en un entorn de tossals i camps de conreu. És l’únic nucli de població agrupada del terme, el qual comprèn també la caseria despoblada de les Mines de la Vallfera. Es troba a 78 m d’altitud, en un meandre del Segre. El nucli antic és dominat per l’anomenada punta del Calvari, on hi ha les ruïnes d’una fortalesa antiga, molt malmeses per les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola; i restes de ceràmica de tipus romà, aràbic i també medieval.
El municipi és situat en un punt molt singular, a la confluència entre el riu Segre i el Cinca, i poc abans de l’aiguabarreig amb l’Ebre, fet que li dona un paisatge fluvial molt ric i boscos de ribera destacats per la biodiversitat.
A La Granja d’Escarp hi ha diversos miradors naturals i senyalitzats que ofereixen vistes espectaculars sobre el paisatge fluvial i agrícola de la zona.
El sector septentrional comprèn les terres al·luvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de les plataformes garriguenques accidentades pels relleus de la serra de Picarda (346,7 m), d’escassa elevació, estretes i perpendiculars al riu, que augmenten vers Montmaneu (494 m).
El terme té orígens antics i passà per etapes importants durant l’edat mitjana; al llarg del segle XIX i el XX la localitat va créixer amb l’explotació de mines de carbó i la indústria cimentera vinculada a la conca carbonífera de la zona, mentre que avui l’economia es basa en l’agricultura.
Gairebé un terç de l’extensió total del terme és conreada, i més de tres quartes parts de la superfície conreada és de regadiu, amb aigua derivada del Segre per séquies com la del Molí o del Narcís. Predominen els arbres fruiters, principalment les pereres i els presseguers. L’olivera i ametller han anat augmentant, mentre que pràcticament s’han deixat de conrear els cereals.
Hi ha cooperatives que s’encarreguen de comercialitzar la fruita i proporcionar productes fitosanitaris. Hi ha també societats agràries de transformació i una empresa que comercialitza la fruita. Respecte a la indústria, aquesta està molt vinculada amb la fruita.
Pel que fa a les restes arqueològiques, aquest municipi té nombrosos jaciments, que van des del Bronze Final al Ferro Inicial i que ocupen les terrasses superiors de la serra més pròxima al riu Segre. Els més importants quant a poblament són la Punteta del Fortí o Fortí de Pedro (Edat del Bronze), Serra del Calvari (Primera Edat del Ferro) i Punta del Calvari (Ibèric); existeix també les restes d'una necròpolis de túmul de cronologia similar, el Tancat.
No te lo pierdas
L’aiguabarreig i els marges fluvials on conflueixen el Segre i el Cinca, paisatge fluvial destacat per la seva biodiversitat.
La Punta del Calvari, un lloc històric i panoràmic que domina el nucli antic del poble.
L’església parroquial de Sant Jaume amb elements neoclàssics i el petit nucli antic del poble.
L'ermita Sant Jaume i el seu entorn interessant, on troben variats patrimonis.
Testar les fruites conreades al municipi.
La floració dels fruiters a la primavera.
Cuando ir
Els mesos primaverals i la tardor ofereixen temperatures agradables per fer excursions i activitats a l’aire lliure.
Els mesos primaverals ofereixen l'espectacle cromàtic de la floració dels fruiters.
La festa major se celebra per Sant Jaume, el 25 de juliol i es fa una processó en honor al sant.
El 20 de gener és la festa major d’hivern, que dura tres dies.
La festa de les dones casades (les Àguedes) és el 5 de febrer; és tradicional que al matí, després de missa, es reparteixi coca beneïda entre els assistents, es faci una processó en honor de Santa Àgueda i un ball.
Qué hacer
Fer observació d’aus, senderisme i fotografia de natura, pels marges dels rius.
Practicar el bany de bosc, a l’anomenada “Passera del Segre”, en El Bosc de Sant Jaume.
Sortides de BTT i senderisme des del poble fins a la punta Montmaneu, visitant restes de la Guerra Civil i diverses mines de lignit ja en desús.
Practicar activitats com caiac o passejos en barca, en aigües tranquil·les per l’Ebre.
Pujar el balcó del Segre per veure el meandre i l’aiguabarreig.
Pujar a la Punta del Calvari, on és un important jaciment arqueològic d’època ibèrica; i des d'on es pot gaudir de les vistes sobre el poble, la Plana de l’Isidret i la confluència dels rius Segre i Cinca.
Caminar pel nucli antic i fer visites als elements patrimonials.
Fer rutes guiades per gaudir de l'espectacle cromàtic de la floració dels fruiters.
Gaudir de la fruita dolça de cultiu local.
Sabías que
El nom de la Granja d’Escarp (que hom ha interpretat com una Almúnia sarraïna) prové molt probablement d’una explotació agrícola dels monjos (en l’orde cistercenc les explotacions agrícoles, on treballaven els monjos dits conversos, rebien el nom de granges).
L'espai de l'aiguabarreig Segre-Cinca està inclòs dins el PEIN (Pla d'espais d'interès natural de la Generalitat de Catalunya) i la Xarxa Natura 2000. I, amb una superfície total de 495 hectàrees, és una de les zones humides més importants de Catalunya.
El conjunt de pintures rupestres que es conserven en una balma en el barranc de Sant Jaume, és una de les representacions de l'arc mediterrani, que va ser declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 1998.
Alrededores
La riba esquerra del Segre, a l’indret on aquest rep el Cinca, forma el límit nord-occidental.
Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, on és un Museu de la Mina, que et permet recórrer més de 1.000 metres de galeries subterrànies d’una mina de carbó autèntica, tot descobrint la història minera de la zona.
Per la banda de migdia i llevant limita amb el municipi de Seròs, on és la Punta de Montmaneu, una muntanya de 495 metres inclòs en la llista dels 100 cims de la FEEC; i que dins l'ambient excursionista Lleidatà, és conegut com "l'Everest del Segrià".
Per la banda de tramuntana limita amb el municipi de Massalcoreig, on són les restes del monestir d’Escarp i vestigis medievals vinculats al castell antic que marquen l’origen històric del terme, i que inicialment es trobava dins el terme del castell d'Escarp, a la Granja d’Escarp.
Teléfonos de contacto
Enlaces de interes
Lloc web amb la informació municipal de l’Ajuntament de la Granja d’Escarp.
Lloc web amb la informació fisiconatural de l'Aiguabarreig Segre-Cinca.
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya - del Municipi de La Granja d’Escarp.
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya - del Municipi de La Granja d’Escarp.
Lloc web amb la informació comarcal de la comarca de la Granja d’Escarp.
Lloc web amb informació de patronat de turisme de les terres de Lleida.
Mapa amb altres rutes BTT i senderistes a La Granja d'Escarp
