Introducción
En aquest punt de l’altiplà comença l’altre gran sector de l’ample llom de la serra de Fontfregona, on es pot evidenciar un tímid canvi progressiu en la vegetació: dels sòls més fondos de la plana dels Casals i d'unes pinedes amb alzines un pèl més ufanes, es va passant a al paisatge vegetal més sec de la plana de l’Apotecari. En aquest sector de l’altiplà, on la pedra calcària aflora amb més generositat a la superfície i amb un sòl més pobre, amb prou feines s'hi pot desenvolupar la comunitat vegetal coneguda com a garriga. Tot i que hi veiem algunes clapes de pi per aquí i per allà, aquesta comunitat vegetal està dominada pel garric, arbust de menys d'un metre d'alçada, semblant a petites alzinetes punxants i que fa masses molt atapeïdes que dificulten el pas. A les vores i petites clarianes el llistó també sol ser-hi present. La garriga de garric és típica de sòls pedregosos i calcaris i es relaciona amb plantes de brolles calcícoles, com el romaní, el bruc d'hivern i la botja peluda. També és el lloc preferit de caça de l’àliga cuabarrada, espècie vulnerable i protegida que ronda sovint per la zona.