Ruta per Castellserà

Flag

Espai Natural de la Serra de Bellmun-Almenara

Sortim del complex esportiu de Castellserà i marxem pel costat de Sant Sebastià. Entre camps de regadiu, la pista van encarant-se cap a la serra i passem prop una cabana de tàpia i un camp de nogueres.  

En un tres i no res comencem a pujar suaument i apareixen les primeres alzines i erms no conreats. En aquest punt ens sorprèn el Canal d'Urgell que creuarem passant entre un freixe i un gran tamariu. El seguim vint metres per girar cap a nord i començar a pujar, ara sí, cap a dalt la Serra de Bellmunt. El paisatge es torna eixut i l'alzinar és espars amb sotabosc de llistó i aromàtiques, tot plegat alternat amb erms, conreus de cereals, espartar i ametllers als marges.

Passem pel costat de Ca l'Aiguader i el seu entorn ple de murs de pedra. Seguim per la pista, cada cop més dreta fins a trobar una fita de terme i al seu darrere un aixopluc amb vista a la plana. Arribats a dalt, el mirador del Pla d'Urgell ens convida a gaudir del paisatge proper i si tenim sort de l'observació de rapinyaires.

Seguim la pista per dalt la serra, pel costat interior de la carena i copsem l'aridesa dels voltants del mas de Cal Trepat. L'orientació solana fa que l'espartar creixi als llocs no conreats. Arribem a una barraca i uns marges de pedra molt ben escairats esglaonen els camps que baixen pel seu davant. Seguim per la pista i a la nostra dreta, a la solana, veiem una petita capella: Sant Jaume de Cal Trepat.

En un moment copsem una franja de vegetació arbrada de fulla tendra i alguna cosa que altera el relleu del paisatge: hem arribat al terraplè de Castellserà. Tot seguit travessem la carretera i trobem el complex on el canal mena l'aigua a la séquia primera. Resseguim el canal, aigües amunt, deixant-lo cada cop més baix i ens adonem de la trinxera que s'ha hagut de fer per poder-lo passar, creant hàbitats molt favorables als ocells. Davant veiem el poble de Les Ventoses i, en aquest punt alt, girem a l'esquerra deixant el canal i seguint per la carena de la serra de Bellmunt.

No creuem els plans sinó que seguim sempre paral·lels a la carena, direcció Bellmunt fins a trobar un punt on girarem a l'esquerra per baixar, travessant els tossalets de la serra, cap a Castellserà. 

Baixarem per un paisatge semblant al que hem vist de pujada fins a trobar la primera séquia del canal. La seguim i arribem a un tram on el desnivell de baixada del terreny es guanya per uns salts: els Salts de Castellserà. Pocs metres després passem per un raconet frescal amb taules de pic-nic i moreres que fan ombra.
Travessem la séquia i ara ja només ens queda, anar passejant planers entre masos, granges i camps de regadiu, per arribar de nou al poble de Castellserà.