Introduction
Les sureres són boscos dominats per l'alzina surera (Quercus suber). Aquesta espècie necessita sòls silícics per viure i és per això que a Catalunya només la trobem a les comarques del nord-est que és on predominen aquests tipus de terrenys.
El més característic d'aquesta espècie d'alzina és sens dubte la seva escorça. Es tracta d'una escorça grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n'extreu el suro. Per això podem observar sovint alguns exemplars d'aquest arbre amb l'escorça parcialment pelada deixant al descobert l'interior del tronc d'un color marró rogenc intens.
El procés d'extreure el suro s'anomena pelada i es fa durant els mesos d'estiu. La primera pelada d'una alzina surera no permet treure un suro de massa qualitat però durnat les següent pelades que es faran cada uns 12 anys es pot obtenir suro que permetrà fabricar taps d'ampolles de vi i de cava sobretot.
Aquesta escorça tan gruixuda no és res més que una estratègia per protegir-se del foc que freqüenta els boscos mediterranis on viu l'alzina surera. A més a més, aquest arbre té una gran capacitat de rebrotar fet que li proporciona encara més resistència contra els incendis forestals.