Introduction
Al sector sud de la finca, a l’entorn de la masia i els camps de conreu, trobem un bosc mixt de suro (Quercus suber) amb pins pinyers (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus humilis).
Els suros tenen la traça del pelador. Veurem com el seu tronc hi ha dos textures de suro. A la part superior veiem el suro primigeni anomenat pelegrí, rugós, irregular i d’un color pàl•lid, seguidament, a la part baixa veiem un suro regular, homogeni i d’un color marró fosc, el suro per taps.
El pelador treballa als estius i es dedica a llevar el suro de les alzines sureres. Mesura el seu diàmetre i el multiplica per dos per saber fins on pot treure escorça de suro pelegrí i no fer mal a l’arbre. Passat el torn de lleva (uns 14 anys) l’arbre es pot tornar a pelar. No és fins a la tercera pela i les successives que se’n traurà un suro de més qualitat anomenat de ‘‘reproducció’’ i que és el que servirà per fer taps.