Puig de Lena - Cingle de Sant Roc

Flag

Cingles, el domini de la vall.

A Sant Martí de Llémena, deixem el cotxe a la parada d’autobús. Aprofitem per acostar-nos a la llera de la Riera de Llémena on gaudirem d’un ambient frescal de ribera.  Entrem a la pista i comencem a pujar per un alzinar amb influencia de l’ambient humit de fons de vall. Els roures s’alternen amb les alzines, aviat dominants.  Un corriol amb esglaons de pedra i molses, ens endinsa dins l’alzinar on als racons més humits els boixos es fan força grans. 

Arribats a dalt, les condicions d’humitat varien. Fem un descens suau a través d’un camí cobert amb unes grans lloses de pedra, com si es tractés d’una antiga via romana. Al cap d’uns minuts anem a sortir a la pista forestal que enllaça la Barroca amb Sant Climent d’Amer. Aquí la vegetació també ha canviat. L’alzinar és més espars i les clarianes de gramínies (gen.  braquipodium) són més freqüents. Apareixen els pins fent una curiosa combinació de pi roig amb altres espècies de pi. Allà on el terreny és més humit i ombrívol (obagues i vora torrents) els roures martinencs i les alzines es fan exemplars rellevants. 

Pugem per aquesta pista i a mesura anem pujant se’ns comença a fer visible la serra de Finestres (a la nostra esquena) i quan ja trobem els primers camps de conreu veiem el cingle de Rocafesa i un pèl més enllà les antenes de la muntanya de Rocacorba (nord-est). 

Més endavant, opcionalment ens podem desviar fins el Puig de Lena on hi ha l’ermita del mateix nom. El puig de Lena actua com a límit natural entre la vall de Llémena i la comarca de la Selva, i ens permet contemplar en primer terme la casa del Llapart, situada en un altiplà amb conreus. I més enllà hi veiem el Collsacabra.   

Tornant de l’ermita de St. Lena, ara el corriol que agafarem, travessa l’alzinar estrictament assentat sobre les roques calcàries del cingle. Alzines de rebrot de  port petit, on els fals aladerns i llentiscles acompanyen a boixos i cirerers d’arboç, sovint  tant alts com les mateixes alzines.  En aquest tram els fòssils són abundants. 

Arribem al mirador del cingle, i podem gaudir d’unes vistes privilegiades: Just a sota nostra Anglès, La Cellera, Amer... I més enllà el Far, les Guilleries i el Montseny. 

És important tenir cura i no apropar-nos en excés als penya-segats del cingle, els quals queden molt a prop de la nostra posició. Ben aviat arribem a l’ermita de Sant Roc de la Barroca, una bon indret per observar la vall: en primer terme el pla de Sant Joan, Rocafesa i la Banya del Boc, i en segon terme Rocacorba, el pla de Girona i les Gavarres. 

Ara ja , de tornada, prenem el corriol de pedra que continua a l’altre cantó de l’ermita. Tot i seguir sent l’alzinar esmentat, els marfulls són més abundants i li ofereixen un aspecte més ufanós i ombrívol. 

Aquesta sensació s’accentua quan agafem el corriol de baixada del cingle cap a Sant Martí.  Graons de pedra blanca, molses, líquens i els marfulls per sobre, juntament amb l’alzinar petit però dens, ens fan recordar fragments de la selva amazònica.  

De baixada, sortim a una zona de matolls que cal creuar i passem per entre les cases de pagès de Can Reixac i Ca n’Aulina, on val la pena retrobar les vistes del cingle sota l’ombra d’uns fantàstics lledoners.