Puig de Lena - Cingles de Sant Roc

Flag

Cingles, el domini de la vall

Deixem el cotxe a Sant Martí de Llémena, a la mateixa parada d'autobús. Aprofitem per acostar-nos a la llera de la riera de Llémena, on gaudirem del característic ambient frescal de ribera. Entrem a la pista i comencem a pujar per un alzinar amb influència de l'ambient humit de fons de vall. Els roures s'alternen amb les alzines, aviat dominants. Un corriol amb esglaons de pedra i molses ens endinsa dins l'alzinar on, en els racons més humits, els boixos es fan força grans.

Un cop arribem a dalt, les condicions d'humitat varien. Fem un descens suau a través d'un camí cobert amb unes grans lloses de pedra, com si es tractés d'una antiga via romana. Al cap d'uns minuts, sortim a la pista forestal que enllaça la Barroca amb Sant Climent d'Amer. Aquí, la vegetació també ha canviat: l'alzinar és més espars i les clarianes de gramínies són més freqüents. També apareixen diferents tipus de pins: per exemple, pi roig combinat amb altres espècies de pi. Allà on el terreny és més humit i ombrívol (obagues i vora torrents), trobem exemplars rellevants de roures martinencs i alzines.

Pugem per aquesta pista i, a mesura que anem caminant, se'ns comença a fer visible la serra de Finestres (a la nostra esquena) i quan ja trobem els primers camps de conreu, veiem el cingle de Rocafesa i, un pèl més enllà, les antenes de la muntanya de Rocacorba (al nord-est).

Més endavant, tenim l'opció de desviar-nos fins al Puig de Lena, on hi ha l'ermita coneguda amb aquest mateix nom. El Puig de Lena actua com a límit natural entre la vall de Llémena i la comarca de la Selva, i ens permet contemplar en primer terme la casa del Llapart, situada en un altiplà amb conreus. I més enllà, també podem veure el Collsacabra.

Tornant de l'ermita de Santa Lena, agafarem un corriol que travessa l'alzinar estrictament assentat sobre les roques calcàries del cingle. Passarem entre alzines de rebrot de port petit, on els fals aladerns i llentiscles acompanyen a boixos i cirerers d'arboç, sovint tant alts com les mateixes alzines. En aquest tram, els fòssils són abundants. 

Arribem al mirador del cingle, des d'on podem gaudir d'unes vistes privilegiades: just a sota nostra, els pobles d'Anglès, la Cellera, Amer, etc., i, més enllà, el Far, les Guilleries i el Montseny. 

És important tenir cura i no apropar-nos en excés als penya-segats del cingle, que queden molt a prop de la nostra posició. Ben aviat arribem a l'ermita de Sant Roc de la Barroca, una bon indret per observar la vall: en primer terme, tenim el pla de Sant Joan, Rocafesa i la Banya del Boc, i en segon terme, Rocacorba, el pla de Girona i les Gavarres. 

Ara, ja de tornada, prenem el corriol de pedra que continua a l'altre cantó de l'ermita. Tot i trobar-nos igualment en l'alzinar abans esmentat, els marfulls, ara, són més abundants i ofereixen un aspecte més ufanós i ombrívol a la zona. 

Aquesta sensació s'accentua quan agafem el corriol de baixada del cingle cap a Sant Martí; graons de pedra blanca, molses, líquens i els marfulls per sobre, juntament amb l'alzinar petit però dens, ens recorden a la selva amazònica.  

De baixada, sortim a una zona de matolls que cal creuar i passem per entre les cases de pagès de can Reixac i ca n'Aulina, on val la pena retrobar les vistes del cingle sota l'ombra d'uns fantàstics lledoners.