Pel Batlliu de Sort

Flag

Entre assolellats murs de pedra seca

L’itinerari pel Batlliu de Sort, classificat com a dificil, ho és bàsicament per la seva llargada. Volta tota la solana enllaçant alguns dels seus pobles penjats. Per ordre, Olp primer, seguit de Pujalt, Enviny i Bressui. Aquests pobles, en pendent, amb les cases orientades al sol, lliures de les boires del fons de la vall eren un exemple de sostenibilitat i adaptació al medi.  

Domina un paisatge en mosaic de camps de dall i de pastura alternats amb taques i retalls més o menys grans de boscos caducifolis.  La primavera i la tardor són moments màgics.  Als solells més eixuts i pedregosos a sota d’Eviny, prop Bressui, l’alzinar es fa present i el bosquet caducifoli minva. Allà on la fondària del sol, el relleu o la proximitat d’humitat d’un torrent, ho fan possible, aquest bosquet de fulla caduca reaparèix. 

La major part del camí, anirem acompanyats per parets i murs de pedra seca, que be ressegueixen el camí, tanquen els camps o fan feixes. La pedra d’aquests sòls s’havia de posar a algun lloc. De tant en tant, també el camí és empedrat.  Camins de bast per on els animals de càrrega ajudaven la gent a portar productes entre els pobles i els animals de pastura arribaven a les bordes quan baixaven dels prats de pastura. 

El camí empedrat de pujada a Olp és meravellós. Tot i ser a la solana, ens protegeix l’ombra dels aurons negres, els aurons blancs, algun lledoner, roures i freixes. Antigament, tots aquests arbres eren de profit ramader. Més enllà dels murs que limiten el camí, l’espai és ocupat per bordes i feixes de camps d’herba, alguns abandonats. 

Abans d’arribar a Olp, la font de les Fontanilles al barranc de les Lleres, és un tram de torrent humit i ombrívol que sembla no pertànyer a aquesta solana.  L’abundància i grandària dels arbres caducifolis ho posa de manifest. 

A l’alçada d’Olp, direcció a Pujalt, aquesta taca forestal és considerable. El camí planeja i les vistes són àmplies. Al nord, la Vall de Cardós i els seus cims. Davant del Pic de l’Orri.  Passem per sobre les cases de Castellviny.

El camí que porta a Pujalt, al seu tram final, forma part d’un itinerari local per descobrir les papallones. A l’ombra d’aurons negres i roures, és molt bonic, però es troba en mal estat pel pas del bestiar i l’aigua del torrent que malmeten tot l’empedrat (en projecte de recuperació). Al poble, el Museu de les Papallones de Catalunya, és un referent europeu.

Direcció Enviny, anem prenent orientació sud-est i els arbres van desapareixent. Les vistes són àmplies i dominen els prats i erms amb matolls. Abans d’arribar al poble, trobem el desviament per pujar a la ruïna de l’ermita de St. Roc. (10’). Sota nostre ja tenim les cases altes d’Eviny i enllà veiem el poble de Montardit de Dalt. Val la pena passejar pels carrerons, deixar-se caure, veure el safareig, l’església romànica o el casal d’Aytés.  Aquí es van filmar algunes seqüències de la pel·lícula de la novel·la ‘‘Les veus del Pamano’’ de Jaume Cabré (2004). 

D’Enviny a Bressui, baixem per un camí molt empedrat i malmès pel pas del temps. Fixeu-vos en la font integrada al mur i el canaló lateral que antigament conduïa aigua. Entrem al domini de l’alzinar de carrasca. 

Deixem Bressui un caminet estret i de fort pendent, ara més humit, ens tornarà a Sort en una estoneta.