Ruta del Ter en bici (2/4)

Flag

Allà on el riu s’estreny, arribant a la Plana de Vic

El paisatge que trobem en aquesta etapa, de Ripoll a Manlleu, s’inscriu dins el Prepirineu català, més concretament dins la subcomarca del Bisaura, a cavall de les comarques del Ripollès i Osona. Els paisatges d’aquest tram destaquen per la seva bellesa i l’harmonia dels seus colors, tot plegat en un entorn natural d’alt valor ecològic i amb una presència humana estretament vinculada als usos de la terra. De fet, el medi natural i rural tenen molta importància en tot l’àmbit, ocupant aproximadament el 96,5% de la superfície total. 

Pel que fa a la vegetació, a la Vall del Bisaura hi destaca la presència de boscos caducifolis, en especial la fageda, sobretot a la seva part sud. Aquests indrets, solcats per antics camins rals i de difícil accés, han permès la seva conservació, tot i que tradicionalment s’ha explotat aquest bosc per a l’obtenció de fusta de faig o altres espècies arbòries similars. Una altra formació arbòria destacable, que amb el pas del temps ha anat desapareixent per la plantació de pollancredes o espècies similars, és el bosc de ribera. Espècies com el vern i el salze tenen presència a la riba del Ter.

Per la gran importància del valor ecològic i de la biodiversitat que presenta la Vall del Bisaura, a més, bona part de la seva superfície se situa dins l’Espai d’Interès Natural de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigscalm-Bellmunt, i una petita part dins l’Espai d’Interès Natural del Parc del Castell de Montesquiu.

El paisatge de Sant Quirze de Besora a Manlleu (la segona població en importància d’Osona i nucli pioner en la industrialització de la comarca), se situa a l’extrem septentrional de la subcomarca natural de la Plana de Vic.

En el passat aquesta depressió estava ocupada per un gran llac del qual sobresortien algunes illes. Actualment aquestes constitueixen els típics serrats d’abruptes vessants de tons grisenc blavosos i superfície plana, sovint aixaragallats per l’erosió dels xàfecs freqüents de la contrada i amb claps d’alzina o roureda. Aquestes típiques roques representen els sediments acumulats durant milers d’anys quan era un gran llac que, per efecte de la pressió, van anar compactant-se en roques. 

La gran concavitat que determina la depressió central d’origen lacustre amb les muntanyes circumdants, determinen un fenomen climàtic molt característic de la zona, la denominada inversió tèrmica, que es fa molt evident els dies calmats de tardor i hivern. La vegetació també segueix l’efecte de la inversió tèrmica. Així, en les parts centrals (fons de la Plana de Vic), pel fet que la temperatura és relativament baixa i la humitat elevada, amb freqüent estancament de boira, es presenten espècies vegetals més de muntanya, tals com roures i pi roig. En ascendir pels vessants circumdants (parts més baixes de la Serra de Bellmunt i la Vall del Ges), no obstant, trobem una vegetació mediterrània, característica de terres baixes i temperades. El roure és substituït per l’alzina i el pi silvestre pel pi blanc o el pi pinyoner.