La présentation
El Ter més tranquil arribant al Montgrí
Iniciem l’últim tram a la ciutat de Girona, des d’on reprenem la ruta. El camí, situat sobre una ampla plana fluvial modelada pel Ter, ens permet gaudir d’un paisatge planer i agrícola solcat per torrents i rieres tributàries al Ter. Hi destaca la presència de camps de conreu, hortes, pollancredes i pinedes de pi blanc amb alzines, a més de fileres arbrades a l’entrada d’alguns nuclis. L’estructura d’aquests nuclis de població és compacta, situant-se al voltant d’edificis històrics com esglésies i castells, molts d’origen romànic, adquirint un important valor patrimonial, cultural i històric.
A banda i banda del riu Ter, a més de les franges de bosc de ribera, s’hi situa l’agricultura de regadiu que se serveix directament de l’aigua del curs del riu o de les sèquies i canals que se’n deriven. La franja al voltant del Ter amb conreus de regadiu s’estén entre 2 i 4 quilòmetres, corresponents a conreus herbacis de regadiu, sobretot blat de moro i userda, i dedicant-se’n unes 600 hectàrees al conreu d’arbres fruiters, en la seva majoria pomeres i presseguers.
Quan arribem a la desembocadura del riu, a la Gola del Ter, al municipi de Torroella de Montgrí-l’Estartit, gaudim de l’imponent massís del Montgrí. Al nord, el Ter, hi deixa la platja de la Pletera, a continuació de la platja de l’Estartit i, al sud, la de la Fonollera. Els petits deltes del Ter i del Daró, tot i que en menor mesura, són els responsables de la continuïtat de platges arenoses que van des de l’Estartit fins a arribar al terme de Begur. L’aportació de sediments i els temporals de llevant feien acumular-los a la platja, i els vents de tramuntana, formaven dunes mòbils, fixades el segle XIX. Des de la construcció dels pantans de Sau i Susqueda, a mitjans del segle XX, s’ha reduït l’aportació de sediments.
Antigament el riu desembocava en tres punts de la costa. A més del de la Gola, n’hi havia un entre l’Escala i Sant Martí d’Empúries i l’altre prop de l’Estartit, en el que es denomina avui Ter Vell. Entre aquest i l’actual desembocadura hi ha una sèrie de llacunes litorals. El curs més al nord fou tallat vers el 1302, prop de Canet de la Tallada, per unes obres fetes pel comte d’Empúries Ponç Hug IV, essent fruit de plet amb el rei Jaume el Just, senyor de Torroella. Això no obstant, unes riuades el 1311 trencaren les motes i el riu recobrà el braç en direcció nord-est. El Ter restà diversos segles amb dues desembocadures, el Ter Vell i la Gola, deixant una illa deltaica entremig. Per tal d’aprofitar aquesta illa per a l’agricultura fou tallat el braç nord el segle XVIII.
Pel que fa a la flora i fauna del voltant es tracta d’ecosistemes de bosc de ribera i comunitats halòfiles (salicornars, tamarigars i jonqueres).
Téléphones de contact
Liens d'intérêt
Lloc web del Consorci del Ter, gestor de la Ruta del Ter.
Lloc web d'informació de les diferents vies verdes de les comarques de Girona.
Web oficial de l’Oficina de Turisme de Girona, amb informació turística i cultural de la ciutat.
Informació turística de les comarques de Girona.
Web oficial d’informació turística de la comarca del Baix Empordà.
Web oficial d’informació turística del municipi de Torroella de Montgrí i l’Estartit.