Ruta del Ter a peu (9/10)

Flag

On el Ter planeja sinuosament

Aquesta etapa ens endinsa als trams finals de la Ruta del Ter, on el riu planeja sinuosament. Etapa curta, d'uns 14 km, que ens permetrà gaudir del paisatge planer del terraprim empordanès, ja a les portes de l'última etapa de la Ruta del Ter.

El límit del territori de l'’Empordanet i el Baix Ter està actualment força antropitzat. S’hi poden comptar fins una quarantena de nuclis de població, alguns d’ells amb segles d’història, juntament amb altres de molt recents, amb una població resident que ronda els 30.000 habitants. La important presència humana a tota la zona condiciona, com és lògic, l’aparença del paisatge. 

La vegetació espontània, tot i no disposar d’una gran superfície, amb unes 6.000 ha i el 25% de la totalitat del territori, exerceix una influència important en la percepció del paisatge en recobrir la major part de les superfícies elevades i els pendents. El massís del Montgrí, els últims plecs del sector nord-est del massís de les Gavarres, les muntanyes de Begur i molts dels puigs i turons que s’eleven a la plana, estan protegits per un mantell de vegetació bàsicament arbòria, de pi blanc i alzines, que al Montgrí es combinen amb franges de bosquines i matollars dominats per garrics als terrenys més abruptes i rocallosos.

A la transició entre la muntanya i la plana s’hi situen terrenys de terraprim, és a dir, terres de pendents moderats, ja aptes per a l’establiment de l’agricultura, però amb elevats continguts d’argila i sense accés a aigua que en permeti el regadiu. Aquestes zones han estat ocupades tradicionalment pels olivars i les vinyes.

A banda i banda del riu Ter, a més de les franges de bosc de ribera, s’hi situa l’agricultura de regadiu que se serveix directament de l’aigua dels curs del riu o de les sèquies i canals que se’n deriven. La franja al voltant del Ter amb conreus de regadiu s’estén entre 2 i 4 quilòmetres, corresponents a conreus herbacis de regadiu, sobretot blat de moro i userda, i dedicant-se’n unes 600 ha al conreu d’arbres fruiters, en la seva majoria pomeres i presseguers.