Gavarres

Flag

Entre les planes interiors i la Costa Brava

Les Gavarres és un massís muntanyós estès per gran part o part dels termes municipals de Calonge, Castell-Platja d’Aro, Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Forallac, la Bisbal d’Empordà, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d’Aro, Torrent i Vall-llobrega al Baix Empordà, i Cassà de la Selva, Celrà, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Quart i Sant Martí Vell al Gironès. El massís forma part, conjuntament el de Begur, l’extrem nord de la Serralada Litoral Catalana, formant un gran arc que va des de la part de Begur, la Vall d’Aro i el litoral de Palamós, fins a la part més septentrional, al congost del Ter abans d’arribar a Celrà, limitat per la planes de la Selva i el Gironès, a l’oest, i la de l’Empordanet, cap a l’est.

La població dins dels límits de l’espai natural es concentra en els principals nuclis de població que el rodegen, alguns amb un pes demogràfic considerable, tot i que el massís estricte va anar quedant despoblat ja a partir del segle XX, quan es van abandonant les tasques forestals i molts dels antics masos que les poblaven. Actualment, alguns d’aquests masos fan la funció de segona residència o acullen algun equipament turístic.

El medi físic i el paisatge ve determinat per una extensa capa forestal profusament solcada per torrents i cursos d’aigua de importància variable. L’alzinar, el bosc originari, conviu amb les sureres, les pinedes i, en menor mesura, el roure martinenc, tot i que la pressió antròpica l’ha fet minvar o degradar relativament, afavorint les sureres i les repoblacions de pins. Algunes extensions del primitiu alzinar mediterrani són avui brolles arbrades o bosquines de rebrot, tot i que l’abandó de l’explotació forestal més intensa a gran part del massís també ha fet que hi hagi una lenta recuperació dels boscos d’alzines. A les parts més ombrívoles i en els alguns racons dels cursos d’aigua més regulars, trobem també bosquets de ribera, com les vernedes, que en seria el més representatiu, amb oms, freixes i salzes, encara que algunes han estat afectades per la invasió d’espècies al·lòctones com les acàcies i la plantació de pollancres i plàtans.

L’espai ve marcat per una antiga economia tradicional dedicada sobretot a l’aprofitament forestal i a una agricultura familiar de petites vinyes i conreus, que ha quedat pràcticament en desús. En alguns casos, encara existeix l’extracció del suro, tot i que el seu pes socioeconòmic ha minvat molt. Actualment, les Gavarres són vistes com un gran espai natural més majoritàriament aprofitat com a zona d’oci, tot i que des del Consorci de les Gavarres es treballa perquè els usos turístics i de recreació puguin ser compatibles amb el retorn d’activitats més productives.

El principal llegat patrimonial i valors paisatgístics de la zona se centren sobretot, més enllà dels seus valors naturals, en l'immens patrimoni etnològic que s’ha pogut conservar i restaurar, declarada Zona d’Interès Etnològic. Entre el conjunt d’elements conservats, podem trobar molins, pous de glaç, mines, una rajoleria, una font d’aigua picant antigament comercialitzada i tot un sistema hidràulic, el de Can Vilallonga.

El esdeveniments festius i culturals de l’espai s’esdevenen sobretot en cadascun dels principals nuclis urbans més propers, destacant, més enllà de les festes major, la processó marinera del Carme de Palamós; la Fira de la Terrissa de Quart; l’Aplec al santuari dels Àngels, epicentre de la Gavarres, des de Sant Martí Vell i altres pobles de la contrada; les fires de Santa Tecla i del Tap, a Cassà de la Selva; el Pessebre Vivent i la Festa de Pasqüetes de Castell d’Aro; la Festa del Bernat Banyut, a Celrà; el Festival La Nit del Gat Bornaix, al monestir de Sant Miquel de Cruïlles; la Festa Major de la Bisbal d’Empordà; la Fira del Batre, a Llagostera; les Festes de Primavera de Palafrugell, entre molts altres.