Introduction
Per aprofitar la pedra calcària, entre els segles XVII i XIX, una de les activitats que ajudaven a l'economia local era la producció de calç, a partir de coure la pedra a altes temperatures.
Per fer el forn, es feia un clot, fondo i rodó. Era una excavació al terreny natural amb una porta al davant. Com aquí, sovint s'aprofitava el pendent o el relleu per tal que no calgués excavar tant. Si era necessari, es construïa un pany de paret o es feia més alt (veieu que s'ha repujat?) Les parets del terreny natural, s'escardejaven o folraven de pedra per donar consistència i evitar el seu deteriorament, tapant les juntes per tal d'evitar la pèrdua d'escalfor. Per la porta s'entrava la pedra, (provinent d'una pedrera propera) fent una volta com la d'una cabana de pastor, recolzada a una banqueta interior. L'espai buit juntament amb l'olla serviria per a omplir de combustible i era on s'acumulaven les cendres.
Per sobre la volta de pedra, es reomplia accedint per la part superior amb pedres petites fins a l'alçada de la volta interna. Se seguia amb pedres de màxim 45 kgs que es posaven verticals per afavorir el tiratge. S'acabava d'ajustar amb pedra petita fins dalt. En arribar al marge superior, que també era fet de pedra, es seguia fent el paller amb pedres de nou petites. Tot el paller es cobria de menuts i d'una capa de fang amb un espai buit en mig per respirar i ja teníem la cucurulla.
Es carregava aproximadament de 100 tones de pedra (en funció de les dimensions del forn). El combustible era brancam de pi i arbusts del sotabosc com les argelagues, càdecs, romanins... Es preparaven en format de feixines (se'n necessitaven unes 2000 per fer una cocció), us imagineu que net estava el bosc havent d'aconseguir tantes feixines. S'alimentava per la boca, un forat petit que es deixava havent tapiat la porta. Porta que es tornava a enderrocar per treure la cuita.
El foc no podia aturar-se i trigava de 8 a 12 dies arribant als 800-1000ºC. Els forns molt usats o, on les temperatures eren molt altes, es veu a les parets un bonic vidriat de la roca fosa. (mireu a l'interior).
Es deixava refredar un parell de dies. S'enderrocava la porta que s'havia tapat i es netejava tot l'interior de cendres. La feina es feia a torns per parelles de calciners. Amb una barrina es practicaven forats a la volta perquè anés caient de mica en mica.
S'extreien unes 50 tones de terrossos o calç viva, que en barrejar amb aigua tenia diferents usos: encalar parets, desinfectar pous, cisternes i corral; barrejat amb sorra es feia morter de calç per ajuntar pedres o revocar façanes.
Els forns eren construïts ben a la vora d'un camí, permetent un còmode accés i la ràpida distribució de la calç. Aquesta activitat va caure en desús cap als anys 60 amb la industrialització del procés.