Descripció
L'ermita-santuari de la Salut, l'any 1376 ja és esmentada amb el nom d'església de Santa Maria.
Durant la Guerra del Francès va ser cremada. L'any 1914 es va aixecar l'edifici actual, que fou finançat per Antònia Subirana, filla de Collbató, i consagrat tres anys més tard per Dom Antoni Maria Marcet. Fou destruïda durant la guerra Civil i reconstruïda posteriorment pels veïns de Collbató.
Cada Dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec en el qual participen veïns de Collbató i les rodalies.
L'any 1994 es constituí la Confraria de la Mare de Déu de la Salut.
Està formada per dues edificacions de planta rectangular cada una i cobertes a dues aigües. La part més antiga, convertida en sagristia, té una volta de canó, la capçalera encarada a llevant i la porta a migdia. L'altra construcció fou bastida perpendicular a l'anterior, al sud, de manera que l'entrada original va esdevenir el portal de la sagristia, davant de la qual es va col·locar l'altar de la nova capella.
La sagristia estava arrebossada amb morter i decorada amb motius geomètrics i celestes, que estaven molt deteriorats i s'han estat arrencats. També s'ha habilitat un nou altar i s'hi ha col·locat una imatge de la Mare de Déu i unes pintures de Valentí Julià.
La façana és encarada al sud i dividida en tres cossos longitudinals. El portal, ogival i amb flors modernistes, és al centre. Al damunt hi ha tres finestres neogòtiques, un campanar d'espadanya i una creu. Els laterals estan adornats amb sengles tríades d'arcs cecs.