Introducció
Els dies següents a l’alçament militar els boscos del Lledoner van ser el trist escenari de l’assassinat de més de trenta persones portades pels comitès antifeixistes sanguinaris d’altres pobles com Sant Sadurní d’Anoia, Vilafranca del Penedès i de Molins de Rei al començament de la guerra. El paper de Fèlix Alsina va ser clau en protegir als Valliranencs enfront d'aquests comitès.
En no poder-los acollir el cementiri local per ser massa petit, es va fer per part de voluntaris civils, una fosa comuna a la part baixa, al camp d’oliveres de cal Mansió. Era una esplanada gran, al costat de l’antic camí de Campderrós, que era més amunt.
A causa del fet que cada setmana hi portaven nous cadàvers, la fossa es deixava oberta i els cossos es cobrien amb calç viva fins que va acabar aquella bogeria i es va tapar. Va ser exhumada el mateix any 1937, després dels Fets de Maig.
La referència actual és l’espai urbanitzat entre la rotonda amb l’escultura d’una branca d’olivera, la creu de les missions i l’Av. Selva Negra a l’inici del carrer Dr. Quatrecasas
Aquesta Creu de le Missions és coneguda com a creu del camí del cementiri i, a vegades, erròniament, com a creu de terme, cosa que no te sentit donat que no separa termes.
La seva inauguració i benedicció va ser el dia 7 d’octubre de 1945 amb motiu de la Santa Missió de Penitència, que van ser un conjunt d’actes que van durar més d’una setmana. La creu va tenir el seu màxim protagonisme els dies del 3 al 14 d’octubre de 1956 amb motiu de la Santa Missió d’aquell any. Van ser un conjunt de processons multitudinàries a més d’altres actes religiosos.
Font: Francesc Ollé. Amics de Vallirana
