Introducció
Raimundo Strauch Vidal (1760-1823), En la seva activitat política fou antiliberal i absolutista. Va ser mort pels seus rivals polítics al final del Trienni liberal i considerat màrtir pels seus partidaris.
Franciscà, doctor en teologia, autor de nombrosos volums de tema religiós, el tanquen a la presó de 1813 a 1814 en temps de la constitució de Cádiz, de la que era contrari.
Va ser Bisbe de Vic, l'any 1820, amb els liberals al poder dóna suport a la revolta absolutista i el 1822 el deté al seu palau el general Francesc Milans del Bosch. Traslladat en tartana a Barcelona junt amb altres presos, deu franciscans i nou caputxins, l’amenacen de mort si algun escamot pretén alliberar-lo, i arriba a Mataró el 6 de novembre. A la ciutat, grups de gent el reben a crits, l’insulten i l’amenacen de mort, obligant a passejar-lo pels carrers. Passa la nit a la casa del liberal Joan Baró de Solà, i l'endemà el traslladen a Barcelona i el tanquen a la Ciutadella.
El governador, Antonio Rotten, l'enganya dient-li que l’han de dur a Tarragona, i el dia 15 d’abril de 1823, a Ordal, prop del pont dels Tres Arcs, a cent metes d’on hi ha el monument en direcció a l’Ordal, va ser afusellat juntament amb el seu criat. L’assassinat va ser obra dels liberals, a causa de la vinculació del bisbe amb el règim absolutista, partidaris del rei Ferran VII.
El monument es va aixecar en motiu del centenari de la seva mort l’any 1923 i és un dels vestigis històrics més antics de Vallirana. Strauch té un carrer dedicat entre el convent-col·legi Verge del Roser i el carrer Major, i és, tal vegada, el carrer més curt de Vallirana.