Descripció
És una església d’estil neoclàssic, situada al bell mig del nucli urbà, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
A partir del segle XVIII, a causa del desenvolupament dels carrers del poble i de la situació de l'antiga parròquia (l'actual església del cementiri), és feu necessari construir un nou edifici al mig de la població, que es va construir entre finals del s. XVIII i començaments del XIX, i finalment, inaugurat el 1836. És un gran edifici de tres naus. La façana principal té un portal amb arc rebaixat i una fornícula al damunt amb la imatge del sant titular. Per damunt hi ha una rosassa. La façana acaba amb una cornisa i un frontó rectangular, de l'any 1865, amb un òcul al centre. El campanar, situat al costat dret, és de planta quadrada, però acaba sent vuitavat. La coberta és a dues aigües. Una gran escalinata fa possible l'accés a l'església, que es troba en un nivell superior respecte del carrer.
Del seu interior, cal destacar-ne el retaule major del s. XVII, obra de l'escultor Gaspar Huguet i del pintor italià Joan B. Toscano. De la mateixa època són els retaules del Roser, de sant Isidre i de sant Joan, i també el sant Crist de talla, que és del 1637. Totes aquestes obres procedeixen de l'antiga església parroquial, que és l'actual església del cementiri.