Descripció
Sant Julià de Montseny és una església d'origen romànic, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Està situada al centre del poble. Va ser notablement reformat al segle XVIII, quan se li va donar l'aspecte actual. De l'edifici primitiu conserva el campanar i algun mur. Al segle XIX va ser reformada de nou.
És un edifici de planta rectangular i tres naus amb l'absis poligonal. El frontis és típicament barroc, amb un portal d'arc escarser de pedra amb l'intradós motllurat, sobre el qual hi ha una fornícula d'arc de mig punt amb la inscripció: "28 MARS 1767" i una imatge del Sant de terracota. Sobre el seu eix hi ha una rosassa de pedra motllurada. Corona l'edifici un capcer semicircular acabat amb ceràmica i un pilar amb una creu metàl·lica a la part central.
Al costat de l’església, s'hi adossa el campanar del segle XII. És de torre quadrada, de carreu i paredat. Té tres nivells, dels quals el central conserva arcuacions cegues llombardes, composta per una sèrie de quatre petits arcs de mig punt; les dovelles i la clau són de petites dimensions. En els angles del sostre hi ha unes columnetes romàniques que podrien ser de l'antic campanar. El darrer nivell s'obre amb finestres molt senzilles.
Probablement, els corrents d'aigua subterranis, varen inclinar la torre del campanar. Amb tot, la nau de l'església, que està al seu costat li fa de contrafort i atesa l'alçada d'aquest, està garantida la seva seguretat.
El campanar té una alçada de 13,6 m i un desplom de 0,77 m.
Al costat del campanar hi ha adossada la sagristia, obra del segle XIX amb obertures ceràmiques.