Descripció
Es tracta d'un assentament a 462 m d'alçada sobre el nivell del mar, que aprofita els primers espadats sobre el Ter quan aquest s'endinsa a les Guilleries. Aquest fet li dóna una situació estratègica i de control sobre la Plana i sobre la principal via de comunicació cap a la costa gironina. Segurament això explica les contínues ocupacions humanes del lloc des de la prehistòria fins a l'Edat Mitjana.
Des del 1977 s'hi realitzen excavacions arqueològiques sistemàtiques portades a terme per un equip d'estudiants i llicenciats en Història Medieval, Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Barcelona, la majoria dels quals pertanyen a la pròpia comarca d'Osona.
Les estratrigrafies realitzades ran de muralla donen una datació dels segles VIII i VII abans de Crist, segons les ceràmiques trobades, totes fetes a mà, brunyides i amb decoració acanalada. Després d'aquest moment hi ha un abandonament del poblat.
Al segle V aC el poblat es fortifica i s'organitza: es construeix una potent muralla de sis metres d'amplada travessada per un carrer, amb unes recambres internes o armora.
A la fi del segle II aC hi ha un segon abandonament. La muralla queda destruïda, així com també part de les habitacions. Als segles II i I aC l'Esquerda es torna a repoblar.
A partir del segle I aC l'Esquerda s'abandona definitivament. Els romans no s'hi estableixen, i fins l'època medieval no tornarem a tenir vestigis d'ocupació en aquesta àrea.
A partir del segles X tenim referències d'una primitiva església dedicada a Sant Pere, voltada d'una necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca, actualment visible. Els habitatges d'aquesta època alt-medieval (s. X i XI) ja són cases fetes de pedra, de les quals se n'ha descobert els fonaments.
Tanmateix, la majoria de les restes visibles actualment corresponen al poblat baix-medieval (s. XII i XIII), les quals envolten l'església romànica. Les cases s'obren cap a una plaça central i s'arrengleren al llarg d'un carrer. Són cases amb un basament de pedra i la resta de la paret amb tàpia, cobertes amb teules. Cap al sector N s'ha localitzat un espai destinat a magatzem i a producció-elaboració d'aliments (graner, molí, era, possible premsa).
El despoblament de l'Esquerda comença cap a la fi del segle XIII, coincidint amb una sèrie de lluites feudals. La zona s'incendia diverses vegades (nivells d'incendi testimoniats arqueològicament) fins a la definitiva destrucció el 1314. A causa d'això la gent marxa cap a una zona més tranquil·la més ben comunicada, formant un nou nucli al cap del pont. Aquest serà l'origen de l'actual Roda de Ter.