Descripció
Quan passegem pels carrers del voltant de l’església parroquial de Sant Julià estem fent un tomb pel que fou l’origen del poble.
Les primeres cases de Sant Julià es construïren ben a prop de l’església, en la denominada sagrera, un espai al voltant de l’església i el cementiri que es considerava territori sagrat, i dins del qual no s’hi podia practicar la violència ni usurpar béns, pel què esdevenia una zona segura per la gent que hi vivia. Gràcies a això, les sagreres van començar a poblar-se donant lloc en molts casos als embrions de les actuals poblacions, com és el cas de Sant Julià. La creació de les sagreres data de l’any 1033, com una mesura del moviment de Pau i Treva de Déu, obra del bisbe Oliba.
La primera església parroquial de Sant Julià de la que es té constància va ser consagrada pel bisbe Idalguer entre els anys 901 i 914, i va ser substituïda per una altra de romànica un segle més tard, el 1050.
D'aquest edifici romànic, construït al segle XI, en resta tant sols el campanar, la part baixa de l'absis i l'amplit de la nau central. La resta s'ha vist modificada per les necessitats de culte, que motivaren successives ampliacions al llarg del temps i que han desvirtuat en bona mesura la seva estructura romànica, aportant, això sí, la influència dels corrents posteriors.