Descripció
Camarasa va viure una època d’esplendor durant la baixa edat mitjana. Vinculada amb el Casal de Barcelona, era una vila emmurallada i gaudia d’institucions pròpies, com la batllia, que representava el comte rei; la sotsvegueria, que controlava el territori proper, i la Paeria o consell municipal, a més d’un feu que aportava rendes als seus senyors anomenat Terra del Marquesat de Camarasa.
En aquest context, es va bastir l’església de Sant Miquel al vessant sud del castell que presidia la vila, un temple d’una sola nau, amb absis semicircular a llevant, del qual no es conserven ni els murs meridionals ni els de ponent. Algunes de les decoracions dels capitells s’exposen avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona. Diversos autors vinculen aquests capitells amb els del monestir de Sant Benet de Bages.
Hi ha una acta de consagració d’una església romànica a Camarasa dedicada a sant Pere, de l’any 1058, un fet probablement vinculat a l’ocupació del castell pel comte de Barcelona (1050). Alguns experts consideren que som davant el mateix temple que més tard es va reformar i al qual es van afegir elements gòtics al segle XIII. El culte deuria derivar també més tard cap a sant Miquel, com en la majoria de les terres del comtat d’Urgell.
El 1788, el viatger il·lustrat Francisco de Zamora va visitar Camarasa, i va lloar la bellesa de la façana: “Es una de las mejores obras que yo he visto hacer.” L’edifici encara era sencer, però amenaçava ruïna. En aquesta data, però, ja era aixecada en un altre indret de la vila una nova església parroquial dedicada aquest cop a sant Antoni i sant Jordi.
