Vallgorguina

Flag

Entre el Montnegre i el Corredor

Vallgorguina és un municipi situat a l’oest de la comarca del Vallès Oriental, a la zona de contacte amb el Maresme i bàsicament ocupant la vall i la conca de la riera de Vallgorguina, i la seva principal afluent riera de Tapioles, abraçant l’obaga de la carena de contacte entre les muntanyes del Montnegre i el Corredor, pel punt de Collsacreu, entre pràcticament el santuari del Corredor i les carenes divisòries amb la vall d’Olzinelles. Tot el terme és, doncs, un ampli conjunt de sots i petites valls que van formant lentament la més grossa i central, on trobem el principal nucli de població.

Més enllà de l’antic nucli, un primer conjunt de cases que es van agrupar al llarg de l'actual carretera Vella, plaça Maragall i carrer Montseny, seguint el camí que comunicava la zona sud del Baix Montseny amb el Maresme pel Collsacreu, el municipi agrupa altres antics veïnats disseminats i noves urbanitzacions, com el veïnat de Pocafarina,  Can Puigdemir i altres, fruit del fenomen de l’estiueig i les segones residències molt freqüent a partir de la segona meitat del segle XX, després de perdre població fins aquell moment. També es important el gran nombre de masies disperses per la vall, totes elles testimonis de la relació de l'home amb l'entorn. Entre una cosa i l’altra, el municipi agrupa actualment uns 2.800 habitants (2018).

L'activitat econòmica tradicional es basava l'explotació del bosc i una agricultura de petites extensions de vinya, ara pràcticament desapareguda, així com el cultiu de cereals i farratges. Respecte al treball al bosc, omnipresent en l’actualitat a causa de l’abandó de molts conreus, consistia a fer llenya, feixines pels forns, carbó, rodells per a cèrcols de bota, etc., però, sobretot, a pelar sureres. 

Tot i que les activitats del sector primari són ara minoritàries, el municipi segueix tenint un caire bosquetà, ja que es troba en un punt geogràfic d'elevat valor natural. L'orientació obaga atorga a l’entorn lleugeres influències medioeuropees i atlàntiques, propiciant la presència de plantes o bosquets caducifolis. Podem trobar el roure africà o el roure de fulla gran amb gatsaules i bedolls a les parts més altes i ombrívoles. El bosc domina la major part de la superfície, representat per alzinars de sureres i alzines, alternats amb plantacions de pi insigne i pi pinyer.

Els principals esdeveniments festius del municipi són la Festa Major de la Mercè, entre mitjan i finals de setembre, i la Festa Major de Sant Andreu, amb la Fira del Bosc i la Pagesia, cap a finals de novembre.