Ruta del Ter en bici (3/4)

Flag

Entre meandres, pantans i planes

El tram enllaça el poble de Manlleu amb la ciutat de Girona. Passarem pel pantà de Sau, caracteritzat per la majestuositat de les seves cingleres. El recorregut és còmode. Descobrirem els últims paratges d’Osona, arribarem a la comarca de la Selva i al Gironès.

A Osona, ens situarem als paisatges de la Plana de Vic i les Guilleries. La Plana de Vic, originada per l’acció erosiva del riu Ter i els seus afluents, és una depressió d’uns 30 quilòmetres de llargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca. Es troba totalment envoltada per muntanyes produint que a la seva plana hi trobem el fenomen atmosfèric de la inversió tèrmica que es fa molt evident als dies calmats de tardor i hivern, i el qual determina el tipus de vegetació, amb roures i pi roig a les parts centrals, i alzina i pi blanc o pi pinyoner al seus vessants. El seu desenvolupament socioeconòmic està condicionat per les seves característiques geològiques i climàtiques, i és que l’origen sedimentari de la Plana de Vic ha fet que la terra sigui fèrtil i molt apta per a conreus com els de cereals i patates. Això ha afavorit el desenvolupament d’animals, especialment de bestiar porcí, i conseqüentment el desenvolupament d’indústries càrnies, com les de producció d’embotits. 

Més endavant, entrem als massissos de les Guilleries i Collsacabra que, estructurats en quatre vessants, estan formats per una munió de cims, cingleres, valls i espadats. La vegetació predominant és l’alzinar, seguit de les suredes, rouredes i fagedes. La seva activitat socioeconòmica s’orienta cap a l’aprofitament dels recursos forestals i agrícoles i, cada vegada més, al turisme rural. 

Des del pantà de Sau, i sense grans dificultats, discorrerem al llarg dels tres embassaments per arribar al poble d’Anglès, moment en què deixarem enrere les preses per descobrir la plana gironina. La zona de les preses, entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal, configura un paisatge abrupte i geològicament sedimentari, amb cingleres i penya-segats, resultat de l’acció erosiva de les aigües. La vegetació, el tret distintiu més remarcable, ocupa la major part del territori, destacant el predomini d’alzinars, rouredes i altres caducifolis, que, des d’un punt de vista biogeogràfic, marquen la unió espacial entre el Prepirineu, la Serralada Transversal i la Serralada Prelitoral.

Entre Anglès i Girona, trobem un terreny eminentment planer. Al llarg del camí, juntament a l’important presència d’espais naturals protegits de gran valor ecològic i paisatgístic, destaca el paisatge de caràcter rural, caracteritzat per un mosaic agroforestal de conreus herbacis i clapes de bosc mixt de pins, alzines, suros i roures, i articulat al volant d’un conjunt de masies que estructura el territori. Una dinàmica de paisatge que, gradualment ens aproximem a la ciutat de Girona, tendirà a estar major condicionada per les dimensions de la seva àrea urbana. 

Pel que fa a l’activitat econòmica, apareixen dues realitats ben diferenciades: una que engloba el que és estrictament el medi urbà i l’altra allò propi de l’espai rural. En la capital, i al llarg de l’espai urbà, hi domina el sector terciari, bàsicament encarat al turisme. En l’àrea urbana, a on els últims anys s’hi ha descentralitzat l’ús residencial, apareix una rellevant activitat amb importants pols industrials, de serveis i tecnològics.

En l’espai rural predominen les activitats agrícoles i ramaderes, tot configurant un interessant i ben definit mosaic agroforestal del qual se n’aprofita el turisme rural.