Presentació
Flamisell amunt!
La Vall Fosca, topònim geogràfic de tot l’indret que conté en realitat el terme administratiu del municipi de la Torre de Capdella, està situada al nord de la comarca del Pallars Jussà, seguint el curs i els vessants de la vall del riu Flamisell. La vall i el municipi contenen fins a 19 petits nuclis de població (la Pobleta de Bellveí, Estavill, Envall, Antist, Castell-estaó, Beranui, la Plana de Mont-rós, Astell, Oveix, Aguiró, Paüls, Pobellà, Mont-rós, Molinos, la Torre de Capdella, Aiguabella, Espui, la Central de Capdella i Capdella) que no arriben a sumar entre tots ells ni 800 habitants, ja que estem parlant de nuclis molt petits on alguns d’ells no n’arriben ni a la vintena.
El terme municipal està comprès entre els cims més alts de la capçalera del Flamisell, amb el pic de Peguera i els seus 2.983 m com a màxima altitud, i els 750 m de la part més baixa, ja tocant amb el terme i el poble de Senterada. Per la seva situació i morfologia, el medi natural de la vall està estretament relacionat amb el típic d’alta i mitjana muntanya, i, tot i que antigament havia estat pràcticament desforestada i aprofitada intensivament per a prats de dall, pastures i farratges, actualment s’imposa també el reviscolament dels boscos de pins, d’alzina i roure i les plantacions de coníferes i petits boscos de pi negre i bedolls fins allà on arriben els prats alpins. També cal destacar la llarga franja de bosc de ribera que s’estén al llarg del riu Flamisell, on s’hi troben sobretot xops, freixes i àlbers.
Tot i que s’han trobat alguns petits monuments megalítics a les serres del sud de la vall, els primers assentaments humans sedentaris coneguts són ja de després de la retirada de la invasió sarraïna, que poc o gens deuria afectar a la vall, però sempre amb un poblament més aviat dèbil, aïllat i dispers en multitud de petits nuclis.
La Vall havia viscut antany pràcticament de la ramaderia ovina extensiva transhumant, avui transformada en boví, i d’una agricultura d’autosuficiència, així com de la gran transformació que va suposar per la realitat socioeconòmica l’arribada, més endavant ja, a principis ja del segle XX, de l’aprofitament de l’energia hidràulica per a la producció d’energia elèctrica, amb les obres i la mà d’obra associada. Actualment, el municipi viu també del sector turístic i d’alguns serveis.
El principal esdeveniment festiu de la Vall Fosca, a part de les petites festes majors que sobreviuen en alguns poblets, és la Fira Ramadera de la Pobleta de Bellveí de principis d’octubre, antany d’una importància significativa en relació a la tradició ramadera i transhumant de la vall i que es continua celebrant.
No t'ho perdis
L’ascens a l’alta muntanya a través del telefèric de la Vall Fosca, que salva els 450 metres de desnivell entre l’embassament de Sallente fins a l’estany Gento a 2.160 m d’altitud.
Quan anar-hi
Si hi anem a principis d’octubre podrem gaudir de la tradicional Fira Ramadera de la Pobleta de Bellveí, un esdeveniment que encara vertebra la realitat social de la vall.
Què fer
Passejar-se pels nuclis antics dels principals pobles de la vall es portarà a veure racons bucòlics d’aquesta vall pirinenca.
Sabies que
La Vall Fosca pren el nom de la seva característica geogràfica, ja que com a vall tancada les hores de sol hi tenen poca durada.
Voltants
A prop de la Vall Fosca, podrem descobrir una altra part del Pallars Jussà amb els itineraris que trobarem a l’app de Natura Local per la Pobla de Segur i Tremp.
Telèfons de contacte
Enllaços d'interès
Web d’informació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estant de Sant Maurici.
Associació per a la recuperació de la cultura i el medi ambient de la Vall Fosca i de Manyanet.
