Presentació
El valor natural dels secans.
Preixana està situat a 321 m d'altitud. Fou una antiga vila emmurallada i davalla pel vessant del migdia pel tossal del Sitjar. Limita amb Bellpuig, Vilagrassa, Sant Martí de Riucorb i Belianes. El poble queda unit a Bellpuig per una carretera de 3 km que és la principal via d'accés a Preixana.
El seu terme és parcialment regat pel canal d'Urgell. Al regadiu s'hi fa blat, farratges, blat de moro, fruita i hortalisses; al secà ordi, blat, ametllers i vinya. Antigament s'havia beneficiat de les aigües del riu Corb que regaven part d'aquest terme i feien funcionar dos molins. Actualment part d'aquest secà es beneficia de les aigües del Canal d'Urgell i del Canal Segarra-Garrigues, que poden fer un rec durant l'hivern.
L'existència de pobladors al tossal del Sitjar, en l'etapa ibèrica, es confirma amb les sitges d'aigua i de gra i les restes de ceràmica trobades. Sitges que també es troben en el tossal de la Vila. Les primeres referències escrites de Preixana corresponen al període de repoblació cristiana després de les invasions sarraïnes, cap al 1080. També, es parla del castell en documents trobats de Ramon Berenguer II i Mafalda.
Preixana, històricament sempre s'ha relacionat amb el treball de la pedra i des de temps immemorials s'ha treballat a les pedreres de Preixana. Només cal veure les construccions que hi ha aquí mateix. La pedra de l'església parroquial de Santa Maria és la mateixa de les pedreres que s'han explotat fins ara. Quan es preparava l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, molta pedra procedia de les pedreres de Preixana que es carregava a l'estació de trens de Tàrrega. No podem oblidar les cabanes de volta que són una construcció del segle XX i formen part de l'arquitectura popular.
Com a valor natural destaquem l'Espai Natural dels Secans de Belianes-Preixana, catalogat com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA), es troba al sud-oest de la comarca de l'Urgell i envaeix lleugerament la comarca de les Garrigues. S'estén per una gran plana formada per les graves del con al·luvial del riu Corb, a més d'una part dels termes garriguencs d'Arbeca i Vilanova de Bellpuig, i en diferenciem tres sectors:
El nucli central és una gran plana originada per les graves del con al·luvial del riu Corb. Tota la superfície és d'aprofitament agrícola, principalment cereals d'hivern i secundàriament ametllers, oliveres i vinya, en règim de secà o amb un reg de primavera. Els marges dels camps mantenen alguns arbres grans, com alzines i lledoners, i també alguns ametllers vells. Tot plegat, als capvespres d'estiu, quan el verd dels arbres contrasta amb el groc dels rostolls, pren un aspecte que recorda la sabana.
A la zona més oriental, a l'est de Preixana, la plana està esquitxada per petites serres que empalmen amb les zones deprimides per glacis que tenen un fort pendent, raó per la qual no estan cultivats i mantenen un recobriment de la vegetació de brolles i espartars originats per degradació dels antics alzinars.
A la zona més occidental, a l'oest de la serra de les Pletes, el relleu, més tallat, fa transició cap a la plataforma garriguenca. Trobem altiplans extensos separats per valls ben encaixades. La plana superior dels altiplans, amb sòls esquelètics no aptes per al cultiu, és ocupada per la vegetació de màquies dominades pel garric (serra de Montplà).
No t'ho perdis
Pujar dalt el tossal de Montalbà i gaudir de les vistes d'aquest paisatge de secans amb elevat valor natural.
Quan anar-hi
Durant la primavera i la tardor, quan la calor no és tan intensa. La primavera és el millor moment per copsar l'esclat de la vida als secans: flors i ocells per arreu.
Si voleu anar per festes, s'hi ha d'anar per la Festa Major de Sant Llorenç, el 10 d'agost, i per la mare de Déu de Montalbà, el dimarts després de Pasqua, romeria fins a l'ermita.
Fires gastronòmiques "De Prop" al segon cap de setmana de desembre i "Tastasons" amb data variable, haureu de consultar a la web municipal (veieu enllaços).
Què fer
Pujar a l'església parroquial del poble, fent un tomb fins a la part alta del tossal. Església és d'estil gòtic tardà, del s.XV, amb façana renaixentista.
Aprofitar per fer les passejades que es proposen des de la web de l'Ajuntament, o la mateixa de Natura Local, per fer un tomb per l'Espai Natural Protegit de Belianes-Preixana. Descobrirem entre d'altres la relació del poble amb el camp, les cabanes de volta, els molins, la pedra i els picapedrers.
Sabies que
A Preixana hi ha la col·lecció més àmplia d'esteles discoidals, amb un total de 91 peces registrades. També, a Preixana es trobà una estela funerària prehistòrica (1500-2000 aC) de la cultura de "Argar" que pertany a l'edat de Bronze com indica el punyal que hi ha esculpit al costat de la pedra.
Les esteles funeràries discoidals són un senyal funerari de pedra, destinat a fitar les capçaleres de les tombes.
Telèfons de contacte
Enllaços d'interès
Trobareu informació general sobre la història i turisme del poble.
Secans de Belianes-Preixana. Informació sobre els 20 Espais Naturals de les Terres de Ponent. Molt bones imatges i informació sobre els seus valors naturals, propostes de descoberta i serveis relacionats.
DE PROP fira gastronòmica aposta per un públic familiar que aprecia els productes del territori, la gastronomia i les ganes de fer activitat al nostre entorn. Veniu, tasteu, participeu i sobretot compreu els millors productes de la terra i la seva gent.
Data: segona setmana de desembre.
Tastasons és el festival d’estiu que Preixana organitza amb una proposta musical i gastronòmica. Els concerts són gratuïts i la proposta gastronòmica és diferent per a cada ocasió. Al mateix temps es realitzen els actes en diferents llocs del poble en què tothom hi és benvingut. Grups musicals molt interessants i gastronomia de qualitat que ens proposen alguns dels participants del ja celebrat Mercat de Prop.
La data varia cada any.
Bona web de caire viatger alternatiu. Hi trobem bons resums de descoberta de pobles de Catalunya, com el de Preixana, a part de molts altres de caire internacional.
