Introducció
Les pinedes que ocupen les dunes interiors tenen el seu origen en les repoblacions sistemàtiques que es varen fer a principis del segle XX. Per culminar el procés de fixació de les dunes es varen sembrar pinyons, principalment de pi pinyer, pinastre (pinus pinaster) i de pi blanc.
Actualment les dunes interiors presenten una densa coberta de pins que ultrapassa llargament els 10 metres d’alçada. Per sota dels pins es desenvolupa un sotabosc no gaire dens amb una important presència de llentiscle (Pistacia lentiscus) i aladern (Rhamnus alaternus). Allà a on l’entrada de llum és més acusada, apareixen espècies heliòfiles com el romaní (Rosmarinus officinalis), o diverses espècies d’estepes (Cistus sp.). També trobarem alguns peus d’alzina (Quercus ilex), generalment de port arbustiu.