Introducció
La major part de les espècies limícoles mengen petits invertebrats que cullen del fang o sobre terra i han desenvolupat becs de diferent llargària en funció de l'aliment que obtenen per tal de no tenir competència d’altres espècies.
Són aus lligades a zones humides, com ara els aiguamolls, albuferes o les costes marines, però també de les ribes dels rius.
Moltes d’aquestes espècies tenen terminacions nervioses sensitives al final dels becs, per poder detectar les preses soterrades al fang.
Alguns exemples d’espècies limícoles que podem trobar a la zona són les gambes, els batallaires (foto), els cames-llargues (de vegades nien als arrossars) , els corriols, les daurades i les fredelugues, que a l’hivern les podem veure per milers.
Foto: BS Thurner Hof