Introducció
A inicis del segle XVIII, el conreu de cereals era el majoritari, doblant el d'olivar i sent també una tercera part del conjunt de la vinya, fins que a mitjans de segle la vinya es va imposar en detriment del blat i l'ordi. La major esplendor de la vinya ocupà els segles XVIII i XIX.
A l'abandonament del conreu de la vinya, hi influí notablement l'arribada de la fil·loxera, un insecte emparentat amb els pugons que xucla la saba de les arrels. Quan l'atac és massiu la planta mor.
Va ser detectada per primer cop a Catalunya el 1879 a Sant Quirze de Colera (Rabós d'Empordà). En tres anys arrasà tota la producció de vinya de la comarca. També és cert que la situació de l'Alt Empordà, la primera comarca catalana a ser atacada per la fil·loxera, va servir de model a la resta de zones catalanes per lluitar-hi. De fet, va ser la primera comarca catalana a substituir els ceps europeus per altres d'americans, que calia sulfatar, però que sobrevivien a la fil·loxera.
La represa va ser dura, sobretot per la competència amb els productors francesos, que havien patit la plaga abans i se n'havien refet. Els olivars van ser l'alternativa a moltes d'aquestes vinyes.
Encara que el conreu de la vinya mai més ha arribat a ocupar les mateixes extensions de terreny que abans de la fil·loxera, aquesta activitat agrària ha perdurat en el temps cultivant diverses varietats de raïm, algunes d'autòctones i d'altres d'introduïdes de nou a la zona.
Com a varietats dominants de raïm negre, trobem la carinyena o samsó i la garnatxa negra, anomenada a la zona lledoner. Aquestes varietats tradicionals es complementen amb noves varietats com l'ull de llebre i el cabernet sauvignon, entre d'altres.
Com a varietats viníferes blanques, trobem el lledoner blanc, la garnatxa roja i el macabeu. I, de nova implantació, el chardonnay i el sauvignon blanc.
Font: adaptació Visitapau.cat