Per la vall de Siarb

Flag

Paisatges de la vall de Siarb

Sortim de Sort pel camí de les Vernedes, vorejant el riu Noguera Pallaresa aigües avall. Arribant a un gran salze aïllat, vora el camí, veurem a l’altra banda una massa forestal de ribera formada principalment per verns, també freixes i pollancres. A sobre seu treu el cap l’ermita del Soler. 

Arribem al riu del Cantó, sense creuar-lo seguim per un tècnic corriol entre alzines, aigües amunt, direcció Soriguera. La vegetació de ribera del fons de la vall ens ombreja i refresca. Salzes, freixes, pollancres, barrejats de tant en tant amb algun pi roig i alzines pròpies dels vessants de la vall.

Creuem prats de pastura abandonats on els matolls i el bosc guanyen espai. La borda d'Orient, construcció imponent, ens fa adonar-nos de la importància dels prats de dall i els ramats en èpoques no tan llunyanes. 

Travessem el riu i comencem a pujar, la vegetació es transforma i el domini caducifoli deixa pas al bosc de pins. En arribar a la ruina de la casa forestal de Llaveners, els prats es tornen a manifestar. Els freixes al voltant de la casa i una gran noguera fan evident les plantacions dels pagesos i ramaders quan s’aprofitaven la fusta i el brancam d’aquests arbres. 

Des de Llaveners arribem a la carretera asfaltada d’accés a Puigforniu. Tenim bones vistes sobre el poble de Vilamur i la part mitja de la vall, amb l’estretament sota Soriguera.

Tornarem a baixar al riu del Cantó, per tornar a pujar fins a Vilamur, creuant camps de dall entre l’alzinar i el bosc caducifoli en els racons més obacs. Just sota el poble, gaudirem de fantàstiques vistes sobre la ruta que hem fet; el poble de Tornafort davant nostre. A l’altra costat de la vall del Noguera Pallaresa, teniu tot el Batlliu de Sort. Per sobre i una mica a la dreta, la vall d’Àssua, les pastures alpines de LLessui i el Montsent de Pallars al seu darrere.

A Vilamur, val la pena fer una passejada pels carrerons. Era una vila closa. Veureu la porta d’entrada al costat de l’església. Hi ha font per reposar aigua.

Sortim a la carretera N-260 i uns metres avall s’agafa a la dreta una pista que més tard passarà a meravellós corriol de descens. Anirem travessant matollars, boscos replantats de pi roig i alzinars eixuts i pedregosos a la part baixa, just abans d’arribar de nou a Sort.