Introducció
Sou davant el paisatge típic de l'Alta Anoia que drena cap a la conca d'Òdena al riu Anoia. Al fons, els contraforts de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
Relleu ondulat format per petites carenes, erosionades amb facilitat formant els torrents que baixen a la conca. Els terrenys més planers i aptes s'aprofiten per a conreus de cereals de secà: blat i ordi. Antigament, les parts més costerudes s'afeixaven amb grans marges de pedra i es conreaven fruiters de secà com els ametllers, olivera i vinya. Això avui ha desaparegut convertint-se tot en cereal, una mica de colza i algunes farratgeres.
A les parts més costerudes i de pitjor qualitat agronòmica domina la pineda secundària (no autòctona). Altres terres poc productives són matollars i erms on la qualitat del sòl, els incendis o la pressió ramadera han fet que no es pugui desenvolupar el bosc.
L'alternança de textures vegetals, en harmonia amb la suau topografia forma patrons molt atractius, de línies corbades, que sensorialment transmeten calma, equilibri, ordre.
Cal valorar el cromatisme estacional, no pels colors de les fulles a la tardor, sinó per la fenologia dels conreus herbacis: marró de la terra llaurada, verd tendre de la germinació del gra, verd intens de la planta crescuda o els daurats de les espigues madures.