Introducció
NO us acosteu massa al forat! Es pot enfonsar.
L'activitat dels pous de gel és coneguda des de temps dels romans (2000 a. C.); el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI i XIX, amb un període d'esplendor als segles XVII i XVIII i acabant a finals del XIX amb l'arribada de les indústries de gel artificial.
Fins aquest moment la conservació d'aliments es realitzava gràcies a la salmorra, als adobs, a les conserves o a l'aprofitament de la neu o el gel.
El gel es feia servir a l'estiu per a la conservació d'aliments, per combatre la febre, com a anestèsic, per a les cremades, per aturar hemorràgies, com a refrescant de begudes i per fabricar gelats.
Construcció de pedra seca de forma cilíndrica, i que actualment li manca la totalitat de la cúpula. Té un accés lateral, que era per on s'extreia el gel.
Es caracteritza, com la majoria de pous de gel, per la seva situació, en una zona d'obaga i fresca, així com per tenir accés a recursos hídrics a prop (hi passa el torrent de mas Riell ben a la vora). La forma tradicional de construir un pou de gel era buidant el terreny, i alçant les parets de pedra des de la base, culminant amb una cúpula semiesfèrica, que era la part visible des de l'exterior.
En aquest cas, sembla més simple i les seves dimensions es poden considerar petites, si ens fixem en altres pous de gel de municipis veïns.
En sortir a la pista, si gireu a la dreta amunt, feu drecera cap al poble. Us perdreu part del passeig.