Introducció
Bé cultural d'interès nacional.
La primera referència d'aquest castell data de l'any 989. Al segle XI consta com una de les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès. L’abat de Sant Cugat i Guillem Pere van acordar reedificar el castell de Clariana, fet que fa pensar als experts que els almoràvits van destruir la fortalesa anterior. És llavors que es va configurar el llinatge de Clariana. Els Clariana eren els castlans de l'indret, essent-ne senyor l'abat de Sant Cugat; aquest fet el determinà el rei Jaume I, el 1234, quan va confirmar per al monestir el "castrum de Clariana". Durant el segle següent, la propietat del castell recauria en particulars (Berenguer de la Ciera, Dalmau de Queralt, J. "Moxona").
Sembla que no va ser un castell massa gran. Tot i així, es considera que la torre, de planta circular, força destacada, constava de tres pisos separats per voltes de pedra. Hi ha documentació que indica que al voltant de 1114 es va reedificar i restaurar el castell de Clariana, motiu pel qual els arqueòlegs i historiadors daten aquesta torre del segle XII.
En aquest punt d’observació estem envoltats d’una mata indicadora de guixos: el ruac.