Introducció
Tornem a retrobar la riera de Clariana. Al seu pas pel terme de Jorba, té la qualificació d’espai protegit per la Xarxa Natura 2000. Tot i això, aquí dalt els valors naturals i la qualitat de l’aigua són també molt bons i no hauria d’estar fora d’aquesta protecció. El cranc de riu i el barb meridional en són un exemple.
Els aiguats de la tardor del 2015 han netejat considerablement la vegetació de la llera com veureu d'aquí a un moment en creuar-la. L’ambient més humit i ombrívol afavoreix bonics exemplars d’alzines. àlbers i pollancres apareixen puntualment.
Damunt els gorgs podeu veure un mur de pedra. És la séquia que portava l’aigua per regar els horts de mas Jordà. La captació es feia just a sota del pas on creuem.
La casa que hem deixat és cal Manel. Un cop creuada la riera, direcció cap a Clariana, caminarem per la part planera de la vall on els conreus de cereal es posen de manifest. Encara queden ametllers per algun racó i si us hi fixeu, hi ha marges on rebroten els magraners. Actualment poc queda de les hortes de vora la riera: només passat cal Soler en veurem una.
Si mireu el cel, podeu veure sobrevolar els camps i els erms, a rapinyaires com l’aligot o el xoriguer i, a l’estiu, l’àliga calçada; parat damunt algun ametller, vora els camps, podríeu tenir la sort de sorprendre un preciós gaig blau.
El proper mas que trobarem abans d’entrar al poble és can Soler i cal Magines, on es pot veure en un pati interior de la masia, al costat de can Soler, la boca de mig punt del forn on es coïa el pa segurament de diverses famílies.