Introducció
No és fàcil veure animals llevat d'algun esquirol o, si tenim sort, un cabirol al capvespre. Ens hem de fixar en les restes de la seva activitat (menjar, furgades, excrements), petjades i, en aquest cas, caus. Aquests caus, propers als torrents, són típics dels teixons; també podrien ser de guineu, però sentiríeu una forta olor. Si és de teixó, pels voltants s’haurien de trobar latrines o petits forats a terra on dipositen els excrements.
Als camps de l’altra banda de la rasa, podríeu veure algun cabirol pasturant a primera o última hora del dia.
La vegetació que ens acompanya, en aquests indrets més secs és una pineda de pi blanc amb brolla de romaní amb garric, fenàs boscà, bruc d’hivern, càdec i també ginebró.
Als marges del camí, seguim trobant guixos. Són d’interès les plantes gipsòfiles (adaptades als terres amb guix). Trobem el ruac, la tríncola i el lepidium. La més abundant és el ruac (Ononis tridentata). És una mata llenyosa, fulles petites i carnoses, d’aspecte pobre, 30-60 cm d’altura, de la mateixa família que la ginesta. Té una bonica flor, igual que la ginesta, però blava, no pas groga.