Introducció
Per la seva situació estratègica, aquesta masia i les seves terres dominaven els dos vessants de la carena litoral. A la paret portant central, es conserva encara una porta amb la llinda motllurada de peces de granit, que podríem situar entre els segles XVI-XVII. Els cossos adossats, segurament cellers i quadres, conserven alguna part amb el sostre de planta baixa de volta ceràmica a la catalana.
Destaquem també l’era del davant i el safareig que hem deixat al costat, abans d’arribar a ca l’Espinal.
Uns metres abans d’arribar a la casa i a la banda dreta, ara ja mort, encara podem admirar la majestuositat del pi pinyer de ca l’Espinal, amb un diàmetre de 3,14 m, un dels més grans de la zona.