Garriga

Sortim de l'ombrívol bosc de pi blanc amb fabulosos llentiscles per passar, de sobte, a un paisatge vegetal completament diferent. Al solell de les muntanyes més pedregoses baixa una llengua de vegetació anomenada "la Garriga". Aquesta comunitat dominada quasi totalment pel garric o coscoll (arbust de menys d'un metre d'alçada semblant a petites alzinetes punxants) fa masses molt atapeïdes que dificulten el pas i la seva ombra impossibilita el desenvolupament d'altres plantes. A les vores i a les petites clarianes, el llistó sempre hi és present. 

Es fa a sòls calcaris i es relaciona amb plantes de brolla calcícola com el romaní, el bruc d'hivern i la botja peluda. Als indrets molt secs apareix el bell salvió blener (o herba blenera).