Tornar

Al límit de la plana nord

Ruta
24/10/2013
Fitxa

Introducció

El lloc preferit dels masos

Aquest itinerari pel nord de Begues ressegueix el límit de les planes de l'Alzina, de can Figueres i de can Sadurní per sota dels contraforts de les muntanyes d'Ordal, al terme de Vallirana.

Un mosaic de camps de cereals, vinya i arbres fruiters acosten la plana agrícola a la muntanya, emboscada de pi blanc al sector oriental i d'alzinar amb garriga a l'occidental.

El seguit de masies, encara avui ocupades, fan palès la importància d'aquesta plana també en temps prehistòrics, tal com indiquen les troballes realitzades en diferents coves i camps propers al recorregut. 

  • Tipología
    Circular antihorari
  • Dificultat
    Fàcil
  • Durada
    2 hores 50 minuts
  • Pendent
    140.00 meters
  • Distància
    10.50 km
  • Tema
    Paisatgístic
    Medi i arquitectura
    Medi
  • Activitat
    A peu
    En bicicleta
  • Valoració

Gràfic de pendents

Descripció

El lloc preferit dels masos

Iniciem el recorregut al barri més antic de Begues, el barri de la Rectoria, popularment conegut com "la Rectoria", amb cases construïdes al s. XIX al voltant de l'església vella de Sant Cristòfor (del s. XVI), construïda al lloc de l'església romànica original (del s. X).

Seguim endavant per buscar la creu de terme situada al camí ral que va de Barcelona a Vilafranca del Penedès. Des d'aquí podem baixar a Torrelles i a Sant Climent. En aquesta cruïlla trobem també masies significatives com can Grau del Coll, datada del s. XIII, edificació que funcionava com a hostal en l'antiguitat. També cal destacar cal Campaner, d'estil modernista, on van viure els últims campaners de l'església vella. 

Passem del pla de la Rectoria al pla de l'Alzina, superant el relleu del puig de can Grau. Una massa forestal de pi blanc amb clara diferència entre l'orientació de solana (amb garric, llentiscle, romaní, estepes i bruc d'hivern) i l'orientació d'obaga (on el sotabosc guanya en alçada i densitat i posa en compromís l'evolució de la pineda actual). Alzines joves, aladerns i brucs arboris, entre d'altres, constitueixen un sotabosc madur i atapeït en transició cap al bosc d'alzinar. 

Masies vives, algunes encara vinculades a la terra. Cal Ros i l'Alzina amb els seus imponents pins pinyers arran de pista. Anem direcció nord cap al límit de la plana a trobar les feixes de cal Catequero. Ara ermes, el llentiscle fa enormes tofes i els pins pinyoners dominen l'estrat arbori. Aquests pins abunden a la plana no conreada. Aquí hi ha una font urbana i la pedra seca dels marges es reforça amb la barraca restaurada del Xorriba. 

Marxem a buscar el camí carreter que pujava a la creu d'Ardenya. Passat can Barreres una imatge imponent de la cantera i el cim del Montau (658 m), al davant de nosaltres, contrasta amb la plana vinícola dels voltants. 

Passem entre can Figueres i can Pau. El bosc torna a ser la pineda de pi blanc amb sotabosc propi d'orientació de solell. Hi trobem càrritxs, garrics, llentiscles, romanins i gramínies només substituïdes per fenàs i llistó al sòls més prims i eixuts.  

Passat can Pau, les vistes tornen a obrir-se cap a la plana. Veiem cal Gepet amagat entre la vegetació, que se'l menja, i els contraforts del Sotarro amb una de les característiques del relleu càrstic: els clapers (pedregams) envoltats de garrics i alzines de petit port.

Pel darrere de cal Gepet la garriga baixa fins a la plana. El corriol ens porta a l'accés de la cova tancada de can Sadurní, passant pel costat d'un forn de calç. Arribant a can Sadurní, pel darrere, uns grans lledoners ens donen la benvinguda. És una important masia del s. XVI associada a un restaurant i unes caves. 

Marxem a buscar un altre tros de plana erma on, de nou, els pins pinyers són els arbres dominants. N'hi ha de grans i en mig trobem el pi Gros, arbre centenari que va caure el 1977. 

Anem a buscar Begues Parc per l'obaga del turó de can Pascual (425 m) resseguint el traç de la riera de can Sadurní. 

Vista l'escultura a la rodona de Ferran Soriano fem tot el camí de tornada a la Rectoria passant per masies i cases antigues del poble. Una bona opció si esteu cansats és agafar el transport públic.

Consells

TRAÇAT

IMPORTANT EN CAS QUE EL FEU A PEU:

  • La ruta és circular però la tornada de la rodona de Begues Parc fins a l'església vella de Sant Cristòfor es fa pesada. Millor agafar un autobús local. Una altra opció és deixar un cotxe al final.
  • Si feu el recorregut sense el tram urbà, el temps en moviment pot descendir a 2h i 25 min.
  • Si es fa tard, des de qualsevol punt de l'itinerari podeu fer via cap al centre del poble. 
  • Trobareu un punt on es recomana seguir el track en bicicleta ja que el camí s'escurça en seguir recte a peu. 
  • En bicicleta hi ha dos trams curtets que són tècnics i potser heu d'anar a peu.

 

AIGUA

  • Només trobareu una font al parc públic al nord de Bon Solei. A can Catequero.
  • Al mig del poble, a la plaça Camilo Riu, al costat de l'alzina de can Romagosa.

 

 

PRECAUCIONS

  • Millor no entrar als masos enrunats. Cura especial a cal Gepet.
  • Respecteu i aneu amb precaució si entreu a les barraques de vinya.

 

 

TERRENY

  • No presenta complicacions tècniques.
  • En bicicleta i amb nens hi ha dos punts on haurem de baixar: a la pujada després de la creu del camí de Sant Climent i en un petit tram darrere de cal Gepet.

 

MATERIAL 

  • Protecció pels dies solellosos de l'estiu. Crema, barret.
  • Màquina fotogràfica.
  • Les zones de transició entre ambients (bosc-camp) presenten major biodiversitat. Si porteu uns prismàtics gaudireu de la possibilitat de contemplar diferents tipus d'ocells. 

Guarda't la ruta

Què hi ha?

Què veure a: Al límit de la plana nord

Es mostren 1 - 14 de 14

Església vella de St. Cristòfor

Punt d'interès
Arquitectura
25/10/2013

Va ser construida pel mestre de cases occità Lleonard Bosch entre els anys 1575 i 1578 al raval de la Rectoria en substitució de l'església romànica original (del s.X). Destaca l'estil gòtic tardo

Creu del camí ral

Punt d'interès
Medi
25/10/2013

Creu construïda l'any 1312 i situada a la cruïlla del camí ral (que va de Barcelona a Vilafranca) amb el camí (ara el carrer de la Rectoria) que duia a l'església vella, vora la masia de can Grau del

Cal Ros

Punt d'interès
Arquitectura
25/10/2013

Masia del s. XIX ubicada enlairada entre les planes de la Rectoria i de l'Alzina. Actualment envoltada d'una pineda de pi blanc amb garric a la part alta i amb sotabosc madur d'alzinar a l'obaga que

Mas de l'Alzina

Punt d'interès
Arquitectura
25/10/2013

Masia ja esmentada del s. XV, sembla que abans estava situada en un altre lloc més a llevant. Destaca per ser un conjunt arquitectònic, format per diverses edificacions ubicades al llarg d'un carrer

Barraca del Xorriba

Punt d'interès
Medi
25/10/2013

Restaurada pel Centre d'Estudis Beguetans (CEB) el 2002. És una barraca de vinya clàssica de planta rodona. El sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions, es construeix mitjançant l

Cal Barreres

Punt d'interès
Arquitectura
25/10/2013

Conjunt arquitectònic format per diverses cases que conformen el barri de Cal Barreres. El barri neix al redós de la masia de cal Barreres, a la qual s'hi van anar afegint diverses cases. Data de l

A l'esquerra, can Pau

Punt d'interès
Arquitectura
25/10/2013

A l'indret de les vinyes de cal Gepet, vora el camí de la creu d'Ardenya, trobem la masia de can Pau. Data del s. XVI i el 1849 ja era la casa Pau de la Figuera. 

A la façana principal, destaca un

Vistes dels clapers

Punt d'interès
Paisatges
25/10/2013

Davant de nosaltres apareix el contrafort de la serralada de les muntanyes d'Ordal. Concretament, el de l'alt del Sotarro. La natura càrstica del terreny fa que apareguin zones amb amuntegaments de

Garriga

Punt d'interès
Flora
25/10/2013

Sortim de l'ombrívol bosc de pi blanc amb fabulosos llentiscles per passar, de sobte, a un paisatge vegetal completament diferent. Al solell de les muntanyes més pedregoses baixa una llengua de

Can Sadurní

Punt d'interès
Arquitectura
25/10/2013

Masia de grans dimensions. Ja a finals del s. XV apareix amb el nom de Mas de l'Espluga. El1595 apareix com a Mas Sadurní. És una de les masies més boniques i ben conservades de Begues, i manté encara

El Pi Gros

Punt d'interès
Flora
25/10/2013

Arbre catalogat com a històric. Símbol del municipi de Begues. Restes del pi pinyer de can Sadurní, d'uns 400 anys d'edat en morir. L'any 1977 va caure després d'un període prolongat de pluges i vent.

Un nou alzinar

Punt d'interès
Flora
25/10/2013

A les obagues de les pinedes que hem vist trobem un sotabosc desenvolupat d'arbusts de port arbori i de cobertura densa. Alzines petites, aladerns, arboços, brucs arboris, marfulls, càdecs, etc. fan

"Aura de Llunes"

Punt d'interès
Altres
25/10/2013

Escultura exempta de metall monocrom que representa un personatge dempeus, amb un ritme de moviment anecdòtic, tenint present que està lleugerament inclinat cap a un dels costats d'una barra també

Alzina de can Romagosa

Punt d'interès
Flora
25/10/2013

L'arbre té una alçada aproximada d'uns 13 m i un diàmetre de tronc, a la base, d'1,30 m.

És un arbre referent a Begues que bé podria ésser catalogat com a arbre d'interès local. Molts beguetans

Imatges
Valoració
No hi ha cap valoració
Valoracions amb comentaris Publicar valoració
Visites

Què veure a: Al límit de la plana nord

Es mostren 1 - 9 de 9
  • Filtra per tipus
    Temàtica
Serveis

Què fer: Al límit de la plana nord

Es mostren 1 - 10 de 18