Revenir

Al límit de la plana nord

Route
24/10/2013
Fichier

Introduction

El lloc preferit dels masos.

Aquest itinerari pel nord de Begues, ressegueix el límit de les planes de l’Alzina, de Can Figueres i de Can Sadurní per sota els contraforts de les muntanyes d’Ordal al terme de Vallirana.

Un mosaic de camps de cereals, vinya i fruiters, acosten la plana agrícola a la muntanya emboscada de pi blanc al sector oriental i d’alzinar amb garriga a l’occidental.

El seguit de masies, encara avui ocupades, fan palès la importància d’aquesta plana. També en temps prehistòrics, com indiquen les troballes realitzades a diferents coves i camps propers al recorregut. 

Nous vous recommandons l’application Natura Local pour faire cette route. Téléchargez-la gratuitement ici:

Apple store Google Play
  • Typology
    Circulaire anti-horaire
  • Difficulté
    Facile
  • Durée
    2 heures 50 minutes
  • Slope
    140.00 meters
  • Distance
    10.50 km
  • Thème
    Aménagement paysager
    Architecture et environnement
    Environnement
  • Activité
    À pied
    À vélo
  • Évaluations

Slope graph

Description

El lloc preferit dels masos.

Iniciem el recorregut al barri més antic de Begues, el ‘‘barri de la Rectoria’’  amb cases construïdes al s. XIX al voltant de l’Església Vella de Sant Cristòfor (s. XVI), aixecada al lloc de l’església romànica original (s.X).

 

Seguim a buscar la Creu de Terme situada al camí Ral de Barcelona a Vilafranca del Penedès.  D’aquí podem baixar a Torrelles i Sant Climent.  En aquesta cruïlla trobem també masies significatives com Can Grau del Coll, datada al s.XIII y amb activitat d’hostal a l’antiguitat. Cal Campaner, d’estil modernista, on van viure els últims campaners de l’església vella. 

 

Passem del pla de la Rectoria al pla de l’Alzina, superant el relleu del Puig de Can Grau. Una massa forestal de pi blanc amb clara diferencia entre l’orientació solana ( amb garric, llentiscle, romaní, estepes i bruc d’hivern) i l’orientació obaga, on el sotabosc guanya en alçada, densitat i posa en compromís l’evolució de la pineda actual. Alzines joves, aladerns, brucs arboris ,entre d’altres, fan un sotabosc madur i atapeït en transició cap al bosc d’alzinar 

 

Masies vives, algunes encara vinculades a la terra.  Cal Ros, L’Alzina amb els seus imponents pins pinyers arran de pista.  Anem direcció nord cap al límit de la plana a trobar les feixes de Cal Catequero. Ara ermes, el llentiscle fa unes enormes tofes i els pins pinyoners dominen l’estrat arbori. Aquests pins, abunden a la plana no conreada. Aquí hi ha una font urbana i la pedra seca dels marges es reforça amb la barraca restaurada del Xorriba. 

 

Marxem a buscar el camí carreter que pujava a la Creu d’Ardenya. Passat Can Barreres una imatge imponent de la cantera i el cim del Montau (658 m) al davant nostre, contrasta amb la plana vinícola dels voltants. 

 

Passem entre Can Figueres i Can Pau. El bosc torna a ser la pineda de pi blanc amb sotabosc propi d’orientació soleia. (càrritxs, garrics, llentiscles, romanins, i graminies representades per fenàs i llistó al sols més prims i eixuts.)  

 

Passat Can Pau, les vistes tornen a obrir-se cap a la plana. Veiem Cal Gepet amagat entre la vegetació que se’l menja,  i els contraforts del Sotarro amb una de les característiques del relleu càrstic: els clapers (pedregams) envoltats de garrics i alzines de petit port.

 

Pel darrera de Cal Gepet, la garriga baixa fins la plana. El corriol ens porta a l’accés de la cova tancada de Can Sadurní, passant pel costat d’un forn de calç.  Arribant a Can Sadurní, pel darrera, uns grans lledoners ens donen la benvinguda. Important masia del s. XVI associada a un restaurant i unes caves. 

 

Marxen a buscar un altra tros de plana erma on, de nou, els pins pinyers són els arbres dominants. N’hi ha de grans, i en mig trobem el Pi Gros, arbre centenari que va caure al 1977. 

 

Anem a buscar Begues Parc per l’obaga del turo de Can Pascual (425 m) resseguint la traça de la riera de Can Sadurní. 

 

Vista l’escultura a la rodona de Ferran Soriano, fem tot el camí de tornada a la Rectoria  passant per masies i cases antigues del poble. Una bona opció si esteu cansats, és agafar el transport públic.

 

Astuces

TRAÇAT

IMPORTANT: !!!  EN CAS QU HO FEU A PEU.

  • La ruta es circular però la tornada de la rodona de Begues Parc fins a l’Església vella de Sant Cristòfor es fa pesada. Millor agafar un Autobus local.  Una altra opció és deixar un cotxe al final.
  • Si feu el recorregut sense el tram urbà, el temps en moviment pot baixar a 2h 25’.
  • Si es fa tard, de qualsevol punt del itinerari podeu trencar cap el centre del poble. 
  • Trobareu un punt on es recomana seguir el track en bicicleta i s’escurça a peu si seguim  recte. 
  • En bicicleta hi ha dos trams curtets que són tècnics i potser heu d’anar a peu.

 

AIGUA

  • Només trobareu una font al parc públic al nord de Bon Solei. A Can Catequero.
  • Al mig del poble, a la plaça Camilo Riu, al costat de l'Alzina de Can Romagosa.

 

 

PRECAUCIONS

  • Millor no entrar als masos enrunats. Cura especial a Cal Gepet.
  • Respecteu  i aneu amb precaució si entreu a les barraques de vinya.

 

 

TERRENY

  • No presenta complicacions tècniques.
  • En bicicleta amb nens, hi ha dos punts on haurem de baixar. La pujada després de la creu del camí de Sant Climent  i un petit tram darrera de cal Gepet.

 

MATERIAL 

  • Protecció pels dies solejats de l’estiu. Crema, barret.
  • Màquina fotogràfica
  • Les zones de transició entre ambients (bosc-camps) presenten major biodiversitat. Si porteu uns prismàtics gaudireu de diferents tipus d’ocells. 

 

 

Enregistrer l'itinéraire

Qu'y a-t-il

Que voir à: Al límit de la plana nord

Es mostren 1 - 14 de 14

Església vella de St. Cristòfor

Point d'intérêt
Architecture
25/10/2013

Va ser construida pel mestre de cases occità Lleonard Bosch entre els anys 1575 i 1578 al raval de la Rectoria en substitució de l'església romànica original (del s.X). Destaca l'estil gòtic tardo

Creu del camí ral

Point d'intérêt
Environnement
25/10/2013

Creu construïda l'any 1312 i situada a la cruïlla del camí ral (que va de Barcelona a Vilafranca) amb el camí (ara el carrer de la Rectoria) que duia a l'església vella, vora la masia de can Grau del

Cal Ros

Point d'intérêt
Architecture
25/10/2013

Masia del s. XIX ubicada enlairada entre les planes de la Rectoria i de l'Alzina. Actualment envoltada d'una pineda de pi blanc amb garric a la part alta i amb sotabosc madur d'alzinar a l'obaga que

Mas de l'Alzina

Point d'intérêt
Architecture
25/10/2013

Masia ja esmentada del s. XV, sembla que abans estava situada en un altre lloc més a llevant. Destaca per ser un conjunt arquitectònic, format per diverses edificacions ubicades al llarg d'un carrer

Barraca del Xorriba

Point d'intérêt
Environnement
25/10/2013

Restaurada pel Centre d'Estudis Beguetans (CEB) el 2002. És una barraca de vinya clàssica de planta rodona. El sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions, es construeix mitjançant l

Cal Barreres

Point d'intérêt
Architecture
25/10/2013

Conjunt arquitectònic format per diverses cases que conformen el barri de Cal Barreres. El barri neix al redós de la masia de cal Barreres, a la qual s'hi van anar afegint diverses cases. Data de l

A l'esquerra, can Pau

Point d'intérêt
Architecture
25/10/2013

A l'indret de les vinyes de cal Gepet, vora el camí de la creu d'Ardenya, trobem la masia de can Pau. Data del s. XVI i el 1849 ja era la casa Pau de la Figuera. 

A la façana principal, destaca un

Vistes dels clapers

Point d'intérêt
Paysages
25/10/2013

Davant de nosaltres apareix el contrafort de la serralada de les muntanyes d'Ordal. Concretament, el de l'alt del Sotarro. La natura càrstica del terreny fa que apareguin zones amb amuntegaments de

Garriga

Point d'intérêt
Flore
25/10/2013

Sortim de l'ombrívol bosc de pi blanc amb fabulosos llentiscles per passar, de sobte, a un paisatge vegetal completament diferent. Al solell de les muntanyes més pedregoses baixa una llengua de

Can Sadurní

Point d'intérêt
Architecture
25/10/2013

Masia de grans dimensions. Ja a finals del s. XV apareix amb el nom de Mas de l'Espluga. El1595 apareix com a Mas Sadurní. És una de les masies més boniques i ben conservades de Begues, i manté encara

El Pi Gros

Point d'intérêt
Flore
25/10/2013

Arbre catalogat com a històric. Símbol del municipi de Begues. Restes del pi pinyer de can Sadurní, d'uns 400 anys d'edat en morir. L'any 1977 va caure després d'un període prolongat de pluges i vent.

Un nou alzinar

Point d'intérêt
Flore
25/10/2013

A les obagues de les pinedes que hem vist trobem un sotabosc desenvolupat d'arbusts de port arbori i de cobertura densa. Alzines petites, aladerns, arboços, brucs arboris, marfulls, càdecs, etc. fan

"Aura de Llunes"

Point d'intérêt
Autres
25/10/2013

Escultura exempta de metall monocrom que representa un personatge dempeus, amb un ritme de moviment anecdòtic, tenint present que està lleugerament inclinat cap a un dels costats d'una barra també

Alzina de can Romagosa

Point d'intérêt
Flore
25/10/2013

L'arbre té una alçada aproximada d'uns 13 m i un diàmetre de tronc, a la base, d'1,30 m.

És un arbre referent a Begues que bé podria ésser catalogat com a arbre d'interès local. Molts beguetans

Images
Évaluations
No votes yet
Évalutations avec commentaires Publier note
Les visites

Que voir à: Al límit de la plana nord

Es mostren 1 - 9 de 9
  • Filter by type
    Thème
Services

Que faire: Al límit de la plana nord

Es mostren 1 - 10 de 18
  • Filter by type
    Thème