Al límit de la plana nord

Flag

El lloc preferit dels masos.

Iniciem el recorregut al barri més antic de Begues, el ‘‘barri de la Rectoria’’  amb cases construïdes al s. XIX al voltant de l’Església Vella de Sant Cristòfor (s. XVI), aixecada al lloc de l’església romànica original (s.X).

Seguim a buscar la Creu de Terme situada al camí Ral de Barcelona a Vilafranca del Penedès.  D’aquí podem baixar a Torrelles i Sant Climent.  En aquesta cruïlla trobem també masies significatives com Can Grau del Coll, datada al s.XIII y amb activitat d’hostal a l’antiguitat. Cal Campaner, d’estil modernista, on van viure els últims campaners de l’església vella. 

Passem del pla de la Rectoria al pla de l’Alzina, superant el relleu del Puig de Can Grau. Una massa forestal de pi blanc amb clara diferencia entre l’orientació solana ( amb garric, llentiscle, romaní, estepes i bruc d’hivern) i l’orientació obaga, on el sotabosc guanya en alçada, densitat i posa en compromís l’evolució de la pineda actual. Alzines joves, aladerns, brucs arboris ,entre d’altres, fan un sotabosc madur i atapeït en transició cap al bosc d’alzinar 

Masies vives, algunes encara vinculades a la terra.  Cal Ros, L’Alzina amb els seus imponents pins pinyers arran de pista.  Anem direcció nord cap al límit de la plana a trobar les feixes de Cal Catequero. Ara ermes, el llentiscle fa unes enormes tofes i els pins pinyoners dominen l’estrat arbori. Aquests pins, abunden a la plana no conreada. Aquí hi ha una font urbana i la pedra seca dels marges es reforça amb la barraca restaurada del Xorriba. 

Marxem a buscar el camí carreter que pujava a la Creu d’Ardenya. Passat Can Barreres una imatge imponent de la cantera i el cim del Montau (658 m) al davant nostre, contrasta amb la plana vinícola dels voltants. 

Passem entre Can Figueres i Can Pau. El bosc torna a ser la pineda de pi blanc amb sotabosc propi d’orientació soleia. (càrritxs, garrics, llentiscles, romanins, i graminies representades per fenàs i llistó al sols més prims i eixuts.)  

Passat Can Pau, les vistes tornen a obrir-se cap a la plana. Veiem Cal Gepet amagat entre la vegetació que se’l menja,  i els contraforts del Sotarro amb una de les característiques del relleu càrstic: els clapers (pedregams) envoltats de garrics i alzines de petit port.

Pel darrera de Cal Gepet, la garriga baixa fins la plana. El corriol ens porta a l’accés de la cova tancada de Can Sadurní, passant pel costat d’un forn de calç.  Arribant a Can Sadurní, pel darrera, uns grans lledoners ens donen la benvinguda. Important masia del s. XVI associada a un restaurant i unes caves. 

Marxen a buscar un altra tros de plana erma on, de nou, els pins pinyers són els arbres dominants. N’hi ha de grans, i en mig trobem el Pi Gros, arbre centenari que va caure al 1977. 

Anem a buscar Begues Parc per l’obaga del turo de Can Pascual (425 m) resseguint la traça de la riera de Can Sadurní. 

Vista l’escultura a la rodona de Ferran Soriano, fem tot el camí de tornada a la Rectoria  passant per masies i cases antigues del poble. Una bona opció si esteu cansats, és agafar el transport públic.