Introducció
En aquest punt, abans de continuar cap al camí que surt a l'esquerra, us podeu endinsar en una anada i tornada a visitar el ginestar.
Tot i que la ginesta no és originària d'aquesta banda de la mediterrània, s'ha acabat naturalitzant en prats secs, brolles i màquies poc desenvolupades, llocs més aviat secs i amb vegetació baixa, ja que és una espècie molt heliòfila, és a dir, necessita espais oberts i una exposició al sol intensa. Són questes condicions les que han estat clarament afavorides en desbrossar per fer-hi passar les línies elèctriques.
Aquest arbust alt (fins 4 m), sempre verd i sense fulles aparents, floreix normalment entre els mesos d'abril i juliol, però també a la tardor, oferint un esclat de color groc molt cridaner (foto), precisament quan més fàcil és reconèixer-les. Tot un espectacle! Un dada: si punxa, no és ginesta sinó argelaga!