Introducció
Allò que dèiem dels canvis en poca estona: vet aquí un bonic i solitari exemplar de margalló, una dels dues espècies de les famílies de les palmeres autòctones de la costa mediterrània europea (l'altra només es troba a l'illa de Creta). És tracta d'una palmereta que a la nostra costa no sol ser mai massa voluminosa. Tot i la curiositat, no és tampoc molt estrany trobar-se-la aquí, ja que és molt pròpia de zones de vegetació baixa, garrigues i brolles, de les zones més rocoses del litoral del massís del Garraf. A la nostra zona, tot i la seva resistència als incendis, és una espècie considerada amenaçada i està protegida.
Del margalló se n'aprofitaven les fulles per a la confecció de cordes, estores, cabassos i altres estris de tota mena. Al sud de Catalunya, encara és una activitat artesanal molt recordada que s'està intentant recuperar de manera controlada.